Anar al contingut

EL POLS INDEPENDENTISTA

jjubierre40490323 barcelona 10 10 2017 pleno en el parlament donde el preside171010200340

"No hi va haver declaració al no haver-hi votació"

Joan Tapia

Puigdemont, sense trair a ningú, pot evitar l'aplicació del 155

Després de les nècies votacions del 6 i el 7 de setembre, en què es van violar la Constitució i el mateix Estatut de Catalunya –amb majories de 72 diputats i no de 90 com era imprescindible–, Carles Puigdemont va acabar de ficar la pota dimarts. Res l’obligava –sense deixar d’aplaudir els votants– a santificar els resultats d’un referèndum (molt atzarós) en què només va votar el 43%. S’hauria evitat el ridícul d’ajornar després una declaració d’independència que no havia realitzat i marejar, més tard, firmant amb els diputats de Junts pel Sí i la CUP una declaració sense valor jurídic.

Les raons per a la cautela eren aclaparadores, ja que l’independentisme –que diu voler el millor per a Catalunya– havia aconseguit la setmana anterior, al posar l’increment de conflictivitat a les portades de la premsa, fins i tot mundial, debilitar la confiança en els dos bancs catalans, que per frenar la por dels clients es van veure forçats a traslladar la seva seu fora de Catalunya. I més d’una altra vintena d’empreses –des de Gas Natural fins a Planeta, la primera editorial en castellà i català (i la segona en francès)– han seguit els seus passos. A Puigdemont algú li hauria de retreure allò de l’Evangeli: «Per les seves obres els coneixereu».

I confiar en la via eslovena és un despropòsit. El context era el desmembrament de Iugoslàvia i Occident hi va intervenir perquè hi va haver morts. I es preveien desgràcies pitjors.
L’única urgència, evitar el pitjor
El mal produït per l’entusiasme ideològic i l’estultícia analítica està fet. Ja han baixat les reserves hoteleres –més que després de l’atemptat del mes d’agost– i les empreses només tornaran si Catalunya deixa de ser davant el món una zona conflictiva.

Avui l’única urgència és evitar el pitjor. Les tres quartes parts del Parlament espanyol recolzen el missatge de Rajoy a Puigdemont: o no hi va haver declaració, o 155 (limitació de l’autonomia). I accepten obrir la reforma de la Constitució. El 155 és un camí incert i molt perillós per a Catalunya (agreujaria la crisi interna) i també per a Espanya, ja que les protestes i el desordre també la perjudicarien. 

Vaig fer una primera lectura no alarmista: DUI en diferit, 155 en diferit. Però el 155 només es difereix vuit dies. ¿Hi ha forma d’evitar els evidents riscos que comporta? 

Dimecres em va interessar la intervenció d’Aitor Esteban (PNB) al Congrés. Li va dir a Rajoy que havia de triar entre vèncer o intentar solucionar el problema i que no hi havia declaració d’independència. I en la resposta, Rajoy, que cuida el PNB, va insinuar: «No cal que [Puigdemont] rectifiqui, només cal que digui el que ha dit aquí el senyor Esteban». Aquesta és la sortida, i Pedro J. Ramírez, portaveu del nacionalisme espanyol més desacomplexat, ja l’ha denunciat.

Puigdemont pot contestar, sense trair res ni a ningú: «No hi va haver declaració, perquè no hi va haver votació». Aleshores –Pedro Sánchez garanteix contenció– s’obriria una pausa. És clar, una pausa no és la solució, però permet guanyar temps i allunyar el pitjor.

0 Comentaris
cargando