Rajoy requerirà a Puigdemont que aclareixi oficialment si hi ha DUI

El Consell de Ministres farà així un primer pas reversible cap a l'article 155

El president aconsegueix un pacte de mínims amb Sánchez i el suport crític de Rivera

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles / Pilar Santos

Després d’una tarda plena de debat intern i amb altres líders polítics sobre si el que havia fet Carles Puigdemont al Parlament era o no declarar la independència de Catalunya, el president Mariano Rajoy va optar ahir a la nit per convocar avui un Consell de Ministres extraordinari per, previsiblement, aprovar un requeriment oficial que insti el president a especificar què ha fet, amb quines intencions i si està disposat a rectificar abans que es poguessin adoptar mesures com l’activació de l’article 155 de la Constitució, que suposa la suspensió de les competències. El fet de convocar els seus ministres i redactar el requeriment ja són, de facto, els dos primers passos exigibles per poder impulsar aquesta via constitucional amb la finalitat d’assumir en part les regnes competencials de la Generalitat. Però també és cert que són reversibles i que, en funció de la resposta que Puigdemont ofereixi en un termini de temps (hores o dies) que ha de marcar-li Rajoy, s’adoptarà una decisió sobre si el camí a seguir és definitivament el 155 o hi ha altres possibilitats menys doloroses per als catalans.  

«L’ajudarem a aclarir-se», resumia una font governamental per tractar de resumir l’objectiu del requeriment. Un pas al qual s’arriba, segons fonts de la direcció popular, després d’un pacte de mínims amb els socialistes per anar de la mà en la resposta estatal al desafiament de Catalunya i beneït, dimarts a la nit, en una reunió entre el president del Govern i el líder de l’oposició, Pedro Sánchez, per analitzar la situació. I amb suport crític d’Albert Rivera, que es queixa que no s’hagi actuat abans i sense tants recels a l’hora d’aplicar l’esmentat article de la Carta Magna.

Valoració dubtosa

Rajoy, abans i després de l’ambigua intervenció de Puigdemont al Parlament, ja havia tingut contacte telefònic amb el mateix Sánchez i amb Rivera, entre altres. La buscada complexitat de l’al·locució del president va fer que el Govern central anés evolucionant d’una primera interpretació contundent, això és, que hi havia hagut declaració d’independència «implícita» a la Cambra catalana, encara que fos suspesa de forma immediata en pro del diàleg, a valoracions menys contundents o enrevessades, com la del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va arribar a parlar d’una «no declaració d’independència» que seria «no reconeguda».

A prop de les 22.30 hores de la nit va ser la vicepresidenta i responsable d’assumptes territorials, Soraya Saénz de Santamaría, qui va comparèixer davant la premsa. En una intervenció després de la qual no va acceptar preguntes, va confirmar que aquest dimecres a primera hora hi hauria Consell de Ministres extraordinari per estudiar els «pròxims passos» a fer. La vicepresidenta no va voler ser més explícita.

"Acte fraudulent" 

«El Govern no pot acceptar que es doni validesa a la llei catalana del referèndum perquè està suspesa pel Constitucional. La Generalitat no pot assumir els resultats de l’1 d’octubre perquè va ser un acte il·legal, fraudulent i sense les mínimes garanties. I no és acceptable que, a més, al Parlament es constati per part de ningú que la majoria dels catalans desitgen un Estat independent en forma de república», va advertir Santamaría al·ludint a alguns dels arguments esgrimits per Puigdemont en el seu discurs al Parlament.

Així mateix, va lamentar que el màxim dirigent de la Generalitat intenti «imposar» una mediació, perquè aquesta mediació sempre s’ha de fer «respectant les regles de joc». 

El precedent

Notícies relacionades

Fins aquí va voler arribar el Govern en les seves declaracions públiques en les primeres hores després de la declaració de Puigdemont. Però va continuar treballant a la Moncloa fins a ben entrada la nit per preparar el requeriment que ja es disposa a enviar-li al president, abans de decidir si segueix endavant amb l’aplicació del 155.

Si l’al·ludit optés per recular, la resposta governamental podria ser més suau. Hi ha un precedent amb el socialista Felipe González de president, als anys 80, en què es va requerir a les Canàries una marxa enrere en un conflicte que mantenia amb l’Estat i no va ser necessari arribar a la suspensió de competències. No obstant, si no es repeteix aquesta circumstància i la resposta que ofereixi Puigdemont no és satisfactòria,  l’Executiu podria seguir endavant amb l’article 155. En aquest escenari, el següent pas seria la convocatòria d’un segon Consell de Ministres en què s’aprovaria un document que, amb vista a ser enviat i aprovat al Senat, recolliria les mesures concretes que pretendria emprendre Rajoy amb l’autonomia suspesa. I els fins que persegueix amb això. El termini mínim de tota aquesta tramitació, si finalment es porta a la pràctica, seria de cinc dies.