ELS XAMFRANS DE BARCELONA

Petits retalls de ciutat

Avui dia, amb els carrers de direcció única, circulació pacificada i sense tramvies, els xamfrans ja no tenen sentit

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40106479 barcelona   barcelones     14 09 2017    barcelona    ambien170915164859

zentauroepp40106479 barcelona barcelones 14 09 2017 barcelona ambien170915164859 / JOAN PUIG

La paraula 'xamfrà', en castellà 'chaflán',  ve del francès 'chanfrein' i significa trencar un cantell, tallar un angle. Però qui el va posar de moda com a sistema parcel·lari urbà va ser l'enginyer Ildefons Cerdà. Es va avançar mig segle a l'arribada dels automòbils, però ja sabia que una ciutat necessitava angles oberts per al gir dels carruatges i del tramvia.

La ciutat de Barcelona té fama mundial per aquests generosos xamfrans, que sens dubte la caracteritzen, embelleixen i, diria jo, identifiquen. És tota una icona de la ciutat, tant com el seu panot florejat o l'estàtua de Colom. El problema és que el xamfrà no és res de material, no existeix. És precisament una absència intel·ligent, un buit a utilitzar, i per això és difícil de representar i no es ven en botigues de souvenirs. Però és el tret urbà més definitori de Barcelona. 

Notícies relacionades

La superfície que es crea entre els quatre xamfrans d'una cruïlla de carrers és enorme, forma un octògon d'uns 20 metres de costat amb gairebé 2.000 metres quadrats. A cada cruïlla tenim quatre triangles disponibles de 100 metres quadrats cadascun. Avui dia aquest espai no té sentit, està desaprofitat a la mercè dels cotxes. Seria interessant revisitar-lo, més enllà de les superilles, com un microespai comodí per a diversos usos veïnals i de revegetació. Un documental que Rosa Vergés va realitzar durant l'Any Cerdà el 2010 va visualitzar de forma sorprenent aquest potencial, encara adormit.

Triangles sense sentit

Sabem que Barcelona està hiperdensificada i gairebé sense ocasions d'esponjament. Avui dia, amb els carrers de direcció única, circulació pacificada i sense tramvies, aquests retalls triangulars de calçada ja no tenen sentit. Un xamfrà a la cruïlla del carrer de Calàbria amb el de Consell de Cent està servint com a suplement a una construcció escolar temporal. La configuració de Cerdà, mil vegades vulnerada per hipertrofiada, podria aquí i ara ser discretament redimida amb més vegetació i vorera. I amb un cost irrisori. Per això no crec que es faci. 

Temes:

Urbanisme