Superilla immadura

El problema de la superilla a la trama Cerdà és que ha deixat de ser un concepte per convertir-se en un projecte palpable. Problema perquè tota la ciutadania compartia els objectius del pla, però ara són molts els que no combreguen amb el resultat, vist el que ha donat de si la que es va instal·lar al Poblenou fa exactament un mesPoblenou . En resum, i una vegada escoltades totes les parts: una bona idea de millorable execució. L'ajuntament assumeix alguns errors, de comunicació i de calendari, però recorda que les proves pilot es porten a terme precisament per aprendre dels errors, que ja intenta esmenar. Els afectats, o afortunats, segons es miri, es queixen del com, del quan i de l'on.  

No és cap novetat que una modificació viària o una reforma urbanística divideixi els veïns. Ha passat sempre, des de les places dures de Maragall fins al Fòrum de Clos, passant per el 'boom' de la bici d'Hereu o la Diagonal de Trias. Però més enllà del batec ciutadà, del sentit de l'estètica de cadascú, hi ha els fets. La superilla neix amb l'objectiu de resoldre una deute pendent amb el vianant en una ciutat que destina el 60% de l'espai al vehicle, que genera menys del 20% dels desplaçaments totals. Al César el que és del César. Reduir trànsit, abaixar la accidentalitat, eliminar contaminació..., ¿qui hi pot estar en contra? Ningú. Ni el RACC, que la setmana passada ja va admetre que el conductor metropolità agafa el cotxe "per obligació i no per gust".

REDIRIGIR LA IDEA

"Creiem en la iniciativa i a més forma part d'unes polítiques de mobilitat ja imparables i que s'apliquen a tot Europa. Però s'ha executat amb certa precipitació i sense els passos previs conceptuals que requereix la ciutat". Salvador Clarós, president de l'associació de veïns del Poblenou, és suau en la crítica perquè té fe en el fons. Considera que una iniciativa d'aquest calibre "hauria d'anar de la mà d'una xarxa de transport públic capaç de desincentivar l'ús del vehicle privat". L'associació, un cop analitzats els pros i els contres, no està per "l'esmena a la totalitat", sinó més aviat per una "reconducció del projecte".

Susana Navalón, membre de la plataforma d'afectats per la superilla del Poblenou i veïna de la zona, no és tan indulgent. Sosté que el trànsit és el mateix de sempre, que no s'ha reduït sinó que ara "està molt menys repartit". Diu que els carrers del perímetre, com el seu (Tànger), ara suporten diàriament molt més trànsit. "Abans no passaven autobusos per davant de casa meva i ara hi circulen sis línies. Estic pensant a vendre el pis i marxar. El suposat bé d'uns no hauria de ser la maledicció d'altres. És innecessari i perjudicial".

Clarós, en canvi, explica l'increment de la circulació per les pròximes obres de Pere IV. La Gloria, en canvi, mare de dos nens, es mostra encantada amb el pla, encara que crida l'atenció sobre la relaxació a l'interior de la superilla: "Una vegada estàs fora, tornen els perills, i això és una cosa que amb els nens és difícil de gestionar". 

PETITES MILLORES

La Susana va tenir notícia de la reforma al tornar de les vacances, quan es va veure incapaç d'arribar al seu aparcament. "Ningú me n'havia dit res". La comunicació és un dels errors que la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, assumeix. "Escoltar els veïns -aporta- ha sigut el primer aprenentatge d'aquest projecte; el fet que el debat urbanístic baixi al carrer. Però es podria haver fet més procés participatiu", reconeix. Al llarg d'aquest mes, apunta la regidora de Barcelona en Comú, s'han anat fent millores a l'interior dels nou illots. S'ha ampliat el carril de circulació perquè el camió de les escombraries giri sense problemes, s'han pintat més zones de càrrega i descàrrega. "Ara és el moment de la consolidació", avança.

L'ajuntament, a falta de tancar alguns serrells, té previst instal·lar a la zona un Bicibox, un aparcament cobert per a bicicletes insòlit a Barcelona però ja conegut en diverses localitats de l'àrea metropolitana. També s'està estudiant, i sembla que així serà, que almenys una línia d'autobús pugui colar-se a la superilla per evitar que les persones grans hagin de caminar tres o quatre illes de cases per arribar a una parada.

Pel que fa als usos, el consistori començarà a instal·lar mobiliari i zones de joc fixes. Potser també hi posaran taules de ping-pong, ho estan mirant. De la mateixa manera, està previst plantar-hi arbres per substituir els enormes testos que adornen la part central d'Almogàvers. Tot plegat, amb la vista posada a trencar aquella sensació de provisionalitat que destil·la tot el nucli. Sanz, en canvi, defensa el caràcter efímer de la cosa: "La Diagonal de Trias, per exemple, després de 16 milions d'euros, va deixar molt poc marge de maniobra. Volem un urbanisme més efímer, més tàctic, més funcional". Clarós reclama "una mica més d'atreviment; elements urbans que donin aquella sensació real de terreny guanyat al cotxe". Malgrat tot, Sanz celebra que els caps de setmana estigui "ple de gent, de nens jugant-hi". El Jordi i la Susana ho neguen: "Només va venir gent durant els actes de la setmana de la mobilitat, i a més no eren del barri".

EMPRESES INDIGNADES

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

Les empreses, al marge dels veïns, també s'han organitzat per donar la seva opinió sobre la superilla. Joan Fuentes, empresari i propietari d'un edifici a Almogàvers, opina que l'ajuntament s'ha equivocat en l'elecció del lloc. A més de lamentar l'"absoluta improvisació", recorda que aquesta és una zona industrial amb molt pocs veïns, i que l'absència de vehicles està fent molt de mal. Per tot plegat, té un advocat estudiant la possibilitat de portar la superilla davant un jutge. "No era una demanda del barri, no hi ha veïns, està fent mal el comerç i a més s'ha fet malament; s'ha d'eliminar", resumeix Fuentes. 

Un concessionari pròxim assegura que la facturació li ha baixat un 40%. Un taller de motos va tancar el mes amb un 50% menys de caixa. Nico Gaminde n'és el propietari. Va comprar el local fa tres anys i se sent enganyat. No sap quant podrà aguantar. Just al davant, un negoci de venda de cotxes de segona mà també està plantejant-se abaixar la persiana.