Sobretot molta calma

Sobren compareixences a l'estil 'drama queen' com la protagonitzada per la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, donant per morta –una altra vegada– la democràcia a Catalunya, sobren comandes de cap d’obra com les ordenades per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; segueixen faltant governants disposats a fer política. Convé aplicar el savi consell de Siniestro Total, sobretot molta calma, capejar el temporal i fer el balanç dels danys. 

No és, ni serà, la primera vegada que en la política espanyola o catalana una majoria recargola el reglament i intenta colar una llei, o una reforma constitucional, per la porta del darrere. Tampoc és la primera vegada que la majoria passa per sobre de la minoria forçant les regles i ignorant funcionaris i consells. 

El filibusterisme parlamentari ni va néixer ni es va inventar aquesta setmana a Catalunya. Menys drama i més política. Si volen buscar amenaces greus, pregunteu-vos en quina democràcia avançada el Tribunal Constitucional es veu compel·lit a buscar responsables penals. 

   

 La majoria independentista ha consumat un error estratègic que acabarà pagant. Incapaç de guanyar amb la deguda claredat el debat de la legitimitat, després d’intentar-ho fins en tres eleccions, s’ha llançat a una batalla per la legalitat on simplement no pot vèncer. Després de forçar tots els procediments i cansar-se de jugar al gat i a la rata amb el cens o les urnes, el final serà una prohibició legal que no pot obligar a saltar-se a ciutadans o funcionaris. ¿Què pensa fer el Govern amb els ciutadans que no vagin a les meses o els funcionaris que no es considerin desconnectats? ¿Enviar-los als Mossos? 

Cap a una derrota legal

Si es tracta d’acreditar que s’ha intentat tot per celebrar el referèndum però el Govern ho ha impedit, podrien haver obtingut idèntic resultat fent el que van prometre: un procés net, transparent i obert, no el contrari. L’independentisme s’encamina cap a una derrota legal i l’assumpció d’un alt cost en legitimitat, dins i fora de Catalunya. Lluny d’asseure’s més forts en una hipotètica taula de negociació, potser ho faran més febles.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

El mateix Partit Popular que no ha consultat ni consensuat amb ningú la seva estratègia per a Catalunya, que fins i tot l’ha utilitzat per assetjar els seus rivals, començant per Pedro Sánchez, invoca ara la raó d’Estat i reclama a les restants forces que l’ajudin a recollir la trencadissa que ha causat. El que és increïble no és que ho exigeixi, el que és increïble és que ho aconsegueixi. 

Mentre el PP segueixi decidint en solitari per pur interès partidista i mentre els altres partits no sàpiguen alliberar-se del seu camp de força, ni el Govern ni l’Estat tindran cap altra estratègia per a Catalunya més enllà dels tribunals. No poden esperar que l’1-O se certifiquin les profecies autocomplertes dels que només perceben beneficis en l’enfrontament. Ara és el moment d’oferir solucions i liderar-les amb compromís i convicció.