Article d’Antón Losada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La reforma dels embolics al PSOE
Els mateixos socialistes que avui denuncien que Pedro Sánchez pacta les seves penes amb els delinqüents, van considerar desproporcionat que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna de sis anys de presó per malversació contra José Antonio Griñán.
L’executiu de Mariano Rajoy va aprovar el 2015 una de les reformes penals més extenses i regressives de la història democràtica. Ho va fer únicament amb els seus vots i malgrat informes no precisament favorables del CGPJ o el consell fiscal. La llei orgànica 1/2015 va introduir la presó permanent revisable, va endurir les penes per desordres i va unificar la malversació eliminant la distinció entre apropiació amb lucre i desviació sense lucre.
Els canvis en la malversació van ser ‘ad hoc’, just el que mai s’ha de fer en seu penal: tipificar conductes sobre casos particulars. Perseguien dos objectius: l’efecte dissuasori d’incrementar el càstig per als que pretenien convocar el referèndum a Catalunya i diluir la marea d’escàndols que assolava el PP convertint qualsevol malversació en corrupció. El primer no es va aconseguir vist el que ha passat. El segon sí, a la vista de com avui el PP s’atreveix a traçar la ratlla anticorrupció. La reforma contra la qual va votar el PSOE el 2015 és la mateixa que avui enyoren socialistes com García-Page o Javier Lambán, invocant la defensa efectiva de l’estat de dret; així de boges estan les coses al PSOE.
Però no se’n vagin, que n’hi ha més. Els mateixos socialistes que avui denuncien que Pedro Sánchez pacta les seves penes amb els delinqüents, van considerar desproporcionat que el Tribunal Suprem ratifiqués la condemna de sis anys de presó per malversació contra José Antonio Griñán. El president manxec va sortir a recordar-nos que Griñán no era un corrupte perquè «no s’havia emportat ni un euro». El president aragonès va reclamar l’indult per raons humanitàries. Ara, en canvi, tots dos s’oposen a una reforma que torna a distingir entre apropiació i desviació i no despenalitza cap supòsit; just el que es demanava llavors. Ara, pel que sembla, només és corrupció el que fan els altres i només resulten legítims els indults per als meus.
Les enquestes indiquen que la reforma de la malversació divideix els socialistes –a la meitat els sembla malament– però la majoria tenen clar que els costarà vots. Page i Lambán representen aquest votant. Poca fe deuen tenir en la seva gestió per pensar que dos o tres anys més o menys de presó a un grapat de càrrecs d’ERC poden costar-los la presidència. ¿Quan es va convertir en bandera de l’esquerra posar la gent més anys a la presó?
Entretots
Per acabar d’arreglar l’embolic socialista, el TC que la dreta impedeix renovar delibera si suspèn cautelarment el poder legislatiu perquè la majoria que legítimament governa no canviï el sistema d’elecció dels seus magistrats. Si ho fa, ¿Page i Lambán se n’alegraran perquè es paralitza la reforma que, segons ells, deixa inerme l’Estat o s’indignaran com a demòcrates perquè se suspengui preventivament un Parlament? Si el TC rebutja el recurs, ¿han d’entristir-se perquè la reforma tira endavant o alegrar-se’n perquè es respecti la sobirania de les Corts? Així d’impossible és la contradicció en què s’han ficat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.