Rebaixes d'impostos que acaben sortint cares

A tothom li agrada pagar menys impostos. I, en general, una rebaixa de la pressió fiscal sempre és ben rebuda d'entrada. En teoria suposa més ingressos a la butxaca dels contribuents, que al seu torn augmentaran el consum, a partir d'aquesta activitat es recaptaran més impostos i s'arribarà el cercle virtuós en què, malgrat reduir els tipus impositius, l'Estat acabarà aconseguint més entrades de diners a les seves arques.

Fins aquí la teoria que han utilitzat sempre els polítics, com el Govern del PP fa gairebé tres anys, per justificar una rebaixa d'impostos en un any preelectoral. Una mesura que en el seu moment qüestionaven les autoritats europees, perquè Espanya continuava saltant-se llavors els objectius de dèficit a què s'havia compromès. Seguia gastant molt més del que ingressava, en definitiva. I malgrat això l'Executiu de Mariano Rajoy va adoptar una baixada significativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Dos anys després, la tossuda realitat constata que no totes les teories es compleixen, i menys a curt termini. Segons l'última memòria de recaptació de l'Agència Tributària, corresponent a l'exercici del 2016, les arques de l'Estat van deixar d'ingressar gairebé 12.500 milions d'euros en dos anys, des que es van iniciar les rebaixes fiscals. Més de l'1% del producte interior brut (PIB). Un punt d'aquells pels quals mantenen una dura batalla política la majoria de les comunitats autònomes amb l'Estat, o l'equivalent a més de la meitat del desequilibri en els comptes de les pensions en un any, que han deixat pràcticament buida l'anomenada guardiola de pensions. Milers de milions que permetrien invertir més i donar un impuls més gran a la recuperació.  

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però aquestes rebaixes tan cares també afecten el futur, perquè el dèficit d'avui és el deute de demà que permetrà compensar-lo. Ho hem vist també aquesta setmana. El deute públic ha tornat a superar el 100% del PIB, quan l'objectiu era reduir-lo diversos punts. Una dada que es converteix en més preocupant si es té en compte que el producte interior brut està creixent a un ritme de gairebé el 3%. Per això un 100% del PIB suposa un increment molt fort del deute. Pel que fa el dèficit, ni el 2015 ni el 2016 es van poder complir les exigències europees i fins i tot Espanya va estar a punt de ser sancionada per la Comissió Europea per això.

Sí que és cert que l'any passat l'impacte de les rebaixes fiscals va ser inferior a l'increment de la recaptació. Però va ser gràcies al fet que el fisc va obtenir més entrades a última hora quan el Govern va veure que els comptes no quadraven i va recuperant el pagament fraccionat mínim de les empreses, amb què va obtenir gairebé 3.000 milions d'euros. Sense aquesta mesura d'última hora, tampoc el 2016 s'hauria tancat el cercle virtuós de Montoro. En definitiva, que hi ha rebaixes que al final acaben sortint molt cares.