Anar al contingut

1-O, escenaris i derivades

Xavier Bru de Sala

Catalunya ha sigut, és i serà dels perdedors

Ja quasi tothom dona per descomptat un 1-O amb urnes. Ara la incògnita se centra en la qualitat organitzativa. Si hi haurà prou col·legis i meses electorals per tot el territori. O si la convocatòria i l’escrutini comptaran amb uns mínims homologables que puguin atorgar validesa al resultat, si més no a ulls dels sobiranistes i dels observadors internacionals amics, etc.

Batejarem amb la lletra A un dels escenaris possibles, el pitjor per als convocants. Consisteix en una jornada de l’1-O, de pretesa normalitat inicial, on votants de municipis importants no ho tinguin fàcil per exercir el dret de vot. Un èxit per a la Moncloa, que pretén desbaratar el referèndum amb pinces però sense bisturí. En aquest cas, l’estat hauria aconseguit posar un nombre suficient de petits pals a les rodes per convertir la votació en pantomima i la participació en irregular i voluntarista encara que fos alta. Divisió independentista entre els que voten i els que protesten al vespre, millor per al Govern central si ho fan amb desordre i vandalisme. Victòria de Rajoy per 10 a 0 sense parpellejar. A continuació, onada judicial de repressió contrarestada amb oferta descafeïnada de millores per a Catalunya. 

A l’altre extrem, escenari C, no n’hi hauria hagut prou amb el comandament judicial a distància per deshomologar l’1-O. Puigdemont ja ha avisat que no acceptarà una inhabilitació. Turull proclama que desobeiran qualsevol prohibició. Òmnium i l’ANC escalfen motors per convertir el proper 11-S en una gran demostració prèvia de força. Ja no es tracta d’imitar el gat i la rata, com va fer Mas quan va reconvertir el 9-N, sinó de desafiar: «Si vols impedir la votació, trenca’m la cara, que tothom ho vegi i així tingui excusa per prosseguir l’escalada fins a proclamar la independència». O referèndum o una de grossa, encara pitjor per a l’estat. Masses al carrer. Acampades en places. Piquets independentistes organitzats. Probable ocupació d’edificis oficials de l’estat. Forces d’ordre contra jubilats convertits en indefensa tropa de xoc. Dies de màxima tensió. Desenllaç impossible de preveure. Fos quin fos, que Rajoy quedaria deslegitimat com a garant de la integritat territorial i com a interlocutor dels catalans, rebels o no.

Si A i C són difícils d’imaginar, l’escenari B, el de plena normalitat democràtica de l’1-O, és un somni que ni Gandhi s’hauria atrevit a fer real amb l’estat, l’ordenament jurídic vigent i els mitjans en contra. Deixem per al lector, o per més endavant, les variacions d’un possible escenari D, híbrid d’A i de C, amb més grisos que blancs i negres i acabem amb una previsió potser més hiperbòlica però no menys impossible:

Si es compleix l’escenari A, atenció al rebot, que es produiria més d’hora o més tard. Posats a escrutar la bola de vidre, no costa gaire entreveure-hi un fracàs l’1-O, seguit d’una victòria independentista, fins i tot en vots, ja sigui en les eleccions autonòmiques immediates o en les següents. 

Catalunya ha estat, és i serà dels perdedors.

0 Comentaris