Rebequeries i descontrol
L'esquerra supera el PP a les enquestes; malgrat tot això, el president vol esgotar la legislatura
GRA013 RIBADUMIA PONTEVEDRA 02 08 2017 - El presidente del Gobierno Mariano Rajoy d acompanado por el presidente de la Autoridad Portuaria de Marin Jose Benito Suarez i durante su paseo por las orillas del rio Umia a su paso por la localidad de Ponte Arnelas en Ribadumia Pontevedra en el inicio de sus vacaciones Rajoy ha senalado hoy que no es imposible la convocatoria de una reunion extraordinaria del Consejo de Ministros el proximo 16 de agosto si finalmente el Parlamento catalan decide admitir a tramite la proposicion de ley para la celebracion del referendum soberanista fijado para el 1 de octubre EFE Salvador Sas /
«Recordo l’estiu del 2012, que va ser el meu primer any de Govern, i no tenia cap bona notícia de cap de les maneres». El president inaugurava les seves vacances fa uns dies amb una considerable baixada de l’atur. Compareixia davant els mitjans després de la seva habitual caminada matinal a Galícia. Mariano Rajoy, suat, valorava la seva gestió, els seus esforços per capgirar les xifres amb unes dades que definia com a «excel·lents». L’economia va millor i per això el líder del PP no entén que no es reflecteixi en la percepció que els espanyols tenen de la situació política.
Ell no dona gaire importància al soroll de l’oposició, però considera una extravagància que deixar enrere el pitjor de la crisi no li permeti governar amb tranquil·litat. Al president, els últims mesos, li han demanat la dimissió, l’han fet seure davant un tribunal, li han reprovat diversos ministres i li comencen a girar l’esquena fins i tot en els assumptes considerats d’Estat, com la manera d’afrontar el desafiament independentista de Catalunya.
Aquest podria ser el resum del primer període de sessions de la legislatura: el Govern, i també el PP, se sent impotent amb massa freqüència. Les aliances no són estables. Els escàndols de corrupció no els donen ni un respir i pocs partits semblen disposats a assumir el risc de recolzar-los, llevat en casos molt puntuals i sempre a cop de talonari.
La comissió d’investigació sobre el presumpte finançament il·legal del PP és, segons la meva opinió, l’exemple més palmari que no van saber preveure el que els queia a sobre. Rajoy va acceptar fustigar-se una mica en el seu pacte d’investidura amb Albert Rivera, però va pensar que podria controlar Ciutadans i dominar-los un cop arribat el cas. Ara, es troba amb un espectacle dantesc de tresorers sords i dements passant comptes al Congrés. I hi hauran de passar, llevat que ho eviti el Tribunal Constitucional, els dirigents més estrafolaris del partit. Cada compareixença provoca histerisme intern.
El PP, obert en canal, utilitzant guant de seda amb presumptes corruptes que un dia van ser definits per ells mateixos com a «delinqüents». El PP, recorrent als jutges perquè aturin una cosaque van acordar impulsar a canvi de la presidència del Govern. El PP, intentant utilitzar el Senat, una cambra a la qual ningú fa cas, per intentar fer veure que tots són igualment corruptes. El PP, dissenyant la millor manera d’amagar que Rajoy ha hagut de declarar a l’Audiència Nacional. És a dir, tapant una situació clarament anòmala.
I per acabar-ho d’adobar, Pedro Sánchez s’acosta a Pablo Iglesias, l’esquerra supera el PP a les enquestes i el PSOE titubeja en el seu suport al Govern davant de l’independentisme, el principal desafiament polític que té ara mateix el nostre país. Malgrat tot això, el president parla seriosament quan diu que vol esgotar la legislatura. No oblidem mai que és l’enterramorts més experimentat de la història política recent.
