Cafè i paràmetres

Els cafeters de mena ens vam animar molt en conèixer les dades de dos estudis recents que es concentren en un titular d’impacte: consumir 3 tasses de cafè diàries pot tenir efectes beneficiosos per a la salut. Després, un cop entres als estudis en qüestió, l’eufòria minva. Un dels investigadors, tot i els 16 anys que fa que investiga, afirma que «no estem en condicions de recomanar a la gent que begui més o menys cafè, tot i que els resultats sugge-

reixen que no és perjudicial per a la salut». 

    

Entre ser beneficiós i no ser perjudicial hi ha un oceà de cafeïna (o no: tampoc no queda clar si la cafeïna influeix en l’acció benèfica), però almenys –pensàvem els cafeters– ara queda clar que no ens fa mal. La directora de l’altre estudi concloïa que «no podem dir que prendre cafè prolongui la vida, però veiem que hi ha una relació». ¡Al·leluia, quina precisió! Es veu que si en beus una tassa, ets «un 12% menys propens a morir», una notícia certament singular i que obre un gran camí cap a la immortalitat. 

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

  

 El meu amic Pere Cornellà, que d’això hi entén, ja fa anys que va obtenir els mateixos resultats. En explicar-me com havia de ser un 'espresso' canònic em va recordar que el cafè és vida. És plaer. És cultura. Les investigacions no distingeixen entre el suc aigualit d’un americà i la contundència de la crema pastosa d’un 'ristretto'. Crec que les estadístiques variarien substancialment amb aquests paràmetres.