Estat d'histèria

Entre els polítics separatistes es detecta un nerviosisme creixent a les portes d’un estiu decisiu que els exigirà estar «disponibles» la segona quinzena d’agost per anar al Parlament a votar furtivament la llei de la desconnexió en lectura única. Estan irritats perquè el balanç de la campanya a favor del referèndum pactat s’ha saldat amb un fracàs en tots els fronts.

Ni ha aconseguit una gran adhesió ciutadana, ja que exhibir mig milió de firmes, la major part telemàtiques sense DNI, és un fiasco que no concorda amb el mantra que el 80% dels catalans volen votar sobre la secessió. Ni ha obtingut cap pronunciament internacional, i això que la Generalitat s’ha gastat diners a cabassos en viatges, premis i conferències per mig món.

I tampoc ha aconseguit moure ni una mica la posició dels principals partits al Congrés sobre aquesta qüestió. Finalment, l’objectiu de la campanya proreferèndum era empènyer els comuns cap a la unilateralitat quan Rajoy contestés amb la negativa final. Aquí el fracàs pot ser particularment greu perquè tant  Domènech com Coscubiela i Rabell han aconseguit fins ara mantenir-se en el sí però no, en què només recolzarien un referèndum jurídicament efectiu, vinculant i que disposés d’un aval exterior com el de la Comissió de Venècia. Això explica els atacs que han rebut des de l’entorn mediàtic de JxSí.

Ara mateix al separatisme només li queden dos cartutxos per disparar. Una miqueta més de teatralització, amb el pròxim anunci de la data i la pregunta, i la materialització del xoc institucional en ple estiu amb l’objectiu d’arribar a l’apoteosi victimista del no ens deixen votar pensant sobretot en la mobilització de la Diada. A partir d’aquí ningú sap com es  desenvoluparan els esdeveniments. Però la imatge amb què somien els independentistes de policies traient urnes no es produirà. Senzillament perquè no hi haurà un altre 9-N.

Notícies relacionades

Rajoy descarta exhibir ara un front comú contra Catalunya

La fiscalia demana al Tribunal de Comptes que investigui Mas per la despesa de 5 milions el 9-N

L’Estat no només està actuant preventivament perquè no es consumi un delicte anunciat, sinó que ha llançat un altre avís a navegants. La fiscalia demana que el Tribunal de Comptes actuï contra Mas, Ortega, Rigau i Homs per la seva responsabilitat comptable en la despesa de la consulta del 2014. Si prospera significa que hauran de tornar de la seva pròpia butxaca els més de cinc milions d’euros que va costar el 9-N a les arques públiques. I al trist destí del PDECat s’hi afegeix també la imputació de Gordó pel 3%. Creix el pànic perquè el següent podria ser Mas.

No és estrany que alguns passin aviat a l’estat d’histèria a mesura que anem entrant a l’estiu. Puigdemont ho anticipava aquesta setmana passada quan de forma irritada exigia al Govern espanyol que aclarís quina mena de força, violenta s’entenia, pensava utilitzar. Sorprèn que l’hi pregunti qui ha sigut avisat cinc vegades ja de les conseqüències penals de seguir desobeint. El president de la Generalitat és el representant ordinari de l’Estat a Catalunya, ho hauria de saber.