Combatents

«Apenes hi va haver reaccions a la capital de la primera potència, mentre el Govern rus callava en plena celebració de la Pasqua ortodoxa», escrivia Ricardo Mir de Francia sobre l’impacte que havia causat la desclassificació dels informes dels serveis secrets nord-americans. En ells s’apunta directament a Putin d’ordenar un cibersabotatge per influir en les eleccions dels EUA. Una campanya per denigrar Hillary Clinton i soscavar la confiança dels ciutadans en el sistema democràtic… I Donald Trump va guanyar. La calma absoluta a Washington i Moscou no deixa de resultar inquietant davant la gravetat de la situació. Només queda pensar que tot és aparença i que, d’una manera tan oculta com es va desenvolupar el sabotatge, s’està forjant o s’està portant a terme la revenja, la correcció o el que sigui. En qualsevol cas, una autèntica batalla pel poder lliurada en els invisibles i impalpables camps tecnològics. Com si la guerra de sang i foc, de bombardejos i fam, hagués quedat relegada als pobres, convertits en adolorides rèmores del passat.

    El problema és que, si no hi ha camps de batalla ni exèrcits visibles, potser tots ja estem combatent d’alguna manera. Soldats sense uniforme i, potser, sense consciència ni tan sols d’estar en una guerra. Només perfils tecnològics vulnerables a la voluntat de cert poder. Llavors, sorgeix el dubte més inquietant: ¿En quin bàndol ­estem?