ANÀLISI

El president impassible

Rajoy, gens procliu a treure conills del barret, s'ha fabricat un Govern continuista per demostrar que ningú li marcarà l'agenda

1
Es llegeix en minuts

Mariano Rajoy és poc amic de sorpreses i sobresalts. Com a prestidigitador no es guanyaria la vida: no treu conills del barret ni tampoc aconsegueix que els problemes desapareguin mitjançant el truc d’ignorar-los. Només destaca en l’art de l’escapisme: quan semblava sepultat i amb les mans lligades  per les urnes, gairebé condemnat a l’asfíxia, reapareix en escena deslligat i amb l’oposició bocabadada.

El desembre de l’any passat, com que no li va agradar la mà que li havien repartit els votants, es va arrepapar a la Moncloa mentre els altres anaven de farol; ell esperava el seu torn. Les cartes li van resultar més propícies en les eleccions de juny, però tampoc va voler apujar l’aposta. Va esperar   que es descartessin Ciutadans i el PSOE, per acabar emportant-se la mà sense ni tan sols haver de mostrar les cartes.

El president impassible feia  mesos que alertava dels greus desastres que planaven sobre Espanya per no tenir Govern, i quan al final va ser investit es va agafar cinc dies per nomenar-lo. Després de 319 jornades en funcions, Rajoy estrena aquest divendres un Govern sense grans figures ni asos a la màniga. Amb una parella de dames en té prou.

Seria agosarat, més propi d’exegetes agraïts, caracteritzar el nou Gabinet de més dialogant que l’anterior, i tampoc se’l pot titllar d’inflexible. El seu perfil és tan o tan poc centrista com l’anterior. I atén a la paritat en la mateixa mesura que els precedents.

REPARTIMENT DE FUNCIONS

Notícies relacionades

En realitat, Rajoy s’ha limitat a cobrir vacants i a reordenar atribucions per reforçar l’única vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, al confiar-li la sensible l’agenda territorial, però privant-la alhora de ser portaveu perquè no acumuli més poder del compte. Recluta María Dolores de Cospedal per a Defensa, però deixa el CNI en mans del seu gran antagonista. Engreixa la cartera de Luis de Guindos, si bé li nega la vicepresidència. I, com a única concessió a la galeria, sacrifica els controvertits Jorge Fernández Díaz José Manuel García-Margallo. 

Rajoy ha deixat clar que no tolerarà que ningú, ni aliats ni abstencionistes, li marqui l’agenda. I que segueixi la funció.