Sáenz de Santamaría, vicepresidenta i enllaç amb Catalunya

La val·lisoletana segueix com a número dos de Rajoy, sense competència en una altra vicepresidència, però perd el càrrec de portaveu

El president delega en ella la responsabilitat d'intentar reconduir les relacions amb la Generalitat en un moment complex

 

  / AGUSTÍN CATALÁN

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

La jove advocada de l'Estat val·lisoletana que va ser contractada, ja fa anys, per un dels vicepresidents de José María Aznar per treballar a la Moncloa en un lloc tècnic, ja pot dir que sap el que és tenir poder. Molt poder a les seves mans. I que ha assaborit les roses i les espines que això implica. Amb els adversaris polítics, però també amb els companys de bancada. Amb el cap ple de lliçons de dret estudiades i interioritzades al llarg dels anys, va haver de fer lloc, obligada per les responsabilitats que va adquirir a partir del 2011 (entre les que hi havia la de ser la supervisora política de Centre Nacional d'Intel·ligència, CNI) a nombrosos secrets dels que fan passar la son i a vegades tallen la respiració. D'aquells d'Estat.  

De fet, els que més la coneixen asseguren que els pitjors moments o de més patiment que ha passat en la seva etapa de número dos del president Mariano Rajoy tenen a veure, precisament, amb aquesta faceta. Bé pel seguiment nocturn d'algun intent d'alliberament d'espanyols segrestats, a casa, tancada en una habitació per no despertar la resta de la seva família, o bé per algun dels ensurts lligats a la seguretat del país, dels que val més oblidar quan resulten fallits o són avortats.

També li va resultar un trago amarg, apunten les mateixes fonts, ser un dels objectius elegits per la Plataforma Antidesnonaments (PAH) per patir un 'escrache' als voltants de la seva pròpia vivenda. Va acabar denunciant l'assumpte als jutjats, però no va prosperar. Aquests no han sigut els únics disgustos que s'ha emportat en la seva etapa de vicepresidenta totpoderosa, ja que la seva manera de controlar fins a l'últim detall de cada norma o decret que emanava del poder Executiu satisfeia Rajoy i era entès pel seu equip o altres ministres de la seva corda (ja coneguts com 'els sorayos'), però ha provocat més d'una polèmica amb altres membres del consell més gelosos de l'autonomia de les seves parcel·les.  

A partir d'ara i com va avançar aquest diari dimarts passat, s'haurà d'ocupar d'altres assumptes més sensibles que tindrà el Govern en minoria de Rajoy entre mans: les relacions amb Catalunya, just quan des de la Generalitat s'ha avisat que hi haurà referèndum "sí o sí" el 2017 i quan el cap de l'Executiu ha dit que, a més de diàleg, està disposat a tenir gestos amb els catalans sempre que les seves autoritats compleixin la llei. La llei, una de les especialitats de Santamaría, precisament.

LLIBRES DE DRET, CANYES I MERKEL

Notícies relacionades

Però Santamaría, com sembla propi a qualsevol polític que arriba tan alt a l'escalafó, ha tingut així mateix les seves satisfaccions en tot aquest període. Segueix disfrutant entre llibres de dret i discussions pròpies de lletrats de nivell. Li agrada participar en la gestació de les lleis o decisions que acaben sent rellevants a Espanya i alterna els debats ministerials amb pintxos de truita i canyes amb altres populars a qui considera amics, com Fátima BáñezJosé Luis Ayllón o Cristóbal Montoro, entre altres. Aquells que la van acompanyar en els complicats temps en què Rajoy, a l'oposició i qüestionat internament, li va encarregar que es fes càrrec de la funció de portaveu al Congrés.

La seva vida va canviar radicalment la tardor del 2011, quan el seu cap es va sortir amb la seva i va aconseguir arribar a la presidència del Govern només unes hores després que ella hagués donat a llum el seu fill, Iván. Així va ser com es va convertir en mare i vicepresidenta en qüestió de dies. Dos reptes de màxima rellevància en un mateix any. Des d'aleshores fins ara ha lidiat amb un fill que creix pràcticament al ritme de la seva fulgurant carrera governamental i amb els elogis propis i aliens -la cancellera Angela Merkel es va declarar públicament admiradora seva-; amb encerts i amb errors. Amb assenyalaments als mitjans sobre les seves discrepàncies amb col·legues com José Manuel García-Margallo o la seva enorme distància amb la secretària general del partit, Dolores de Cospedal, i amb aparicions en 'quinieles' sobre possibles successors de Rajoy, ja que ella ja és una de les fixes, juntament amb el gallec Alberto Núñez Feijóo.