Rajoy impulsa una renovació moderada en un Govern fràgil

Ja es coneixen els noms dels ministres que, capitanejats per Mariano Rajoy, es disposen a navegar des d’avui amb pronòstic de forta maror en una legislatura sense majories. Adéu a 319 dies en funcions. Cinc dones i nou homes enrolats en un Govern que neix fràgil, amb independència de quins siguin els seus protagonistes, perquè depenen de suports externs per poder tirar endavant projectes. Amb la incertesa de si podrà complir el seu desig de completar quatre anys més o si les vicissituds que l’esperen l’obligaran a dissoldre’l aviat i anar a eleccions, Rajoy ha volgut dissenyar un Executiu que no molesta, però tampoc enlluerna.                     

Ha impulsat una renovació moderada amb sis incorporacions en què destaca l’arribada de Dolores de Cospedal a Defensa. Rellevant és sens dubte que el president hagi assenyalat la porta a alguns ministres que, com Jorge Fernández Díaz, podien suposar un llast no ja per al PP, que també, sinó per mantenir unes fluides relacions amb Ciutadans –de moment el seu únic soci–, o amb altres partits de l’oposició als quals pretén seduir. Encara que sigui a estones. I això importa tant que ha sacrificat amics com Fernández Díaz, que havia manifestat el seu desig de seguir malgrat la seva implicació en l’escàndol de l’operació Catalunya, i José Manuel García-Margallo, que abandonen el vaixell juntament amb Pedro Morenés.

Pel que fa a les lectures de poder intern, n’hi ha bastantes en aquest Executiu pensat per a un viacrucis sense final predictible. Soraya Sáenz de Santamaría continua com a clara número dos, sense competència en una altra vicepresidència, una vegada descartat recuperar la d’economia. De fet serà Rajoy qui seguirà presidint la comissió delegada en aquest terreny i serà ella qui el substituirà quan no sigui a Espanya. 

EL CNI SEGUEIX IGUAL

A més a més, Santamaría manté sota el seu radi el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que no és un tema menor, i guanya una cartera que sens dubte li portarà importants maldecaps: Administracions Territorials, on el dossier català és el que més pesa. Això sí, perd el càrrec de portaveu del Govern, que passa a mans d’un polític amb el qual ella ha tingut una bona relació: Iñigo Méndez de Vigo, que portarà també l’àrea d’Educació, Cultura i Esport.

Santamaría estarà acompanyada al Consell de Ministres per alguns companys considerats de la seva corda (qualificats informalment com els sorayos). És el cas del debutant Álvaro Nadal (Energia, Turisme i Agenda Digital), de Fátima Báñez, que repeteix a Ocupació, i de Cristóbal Montoro, que tornarà a ser titular d’Hisenda, fuet de les autonomies i artífex del nou model de finançament. Malgrat les pressions, Rajoy ha decidit que tots dos continuïn en els seus llocs, com Luis de Guindos a Economia i Competitivitat, agregant-hi una descafeïnada cartera d’Indústria. Tots tres són un símbol de les polítiques econòmiques més polèmiques de Rajoy, aquelles que es diu disposat a millorar però no a derogar. 

PERFILS SUPOSADAMENT PACTISTES

En una certa recerca de contrapesos, que no d’equilibris, el president ha afavorit que també Cospedal tingui algú de la seva confiança al Govern: l’andalús Juan Ignacio Zoido, que va a Interior. En l’àrea de Justícia es manté Rafael Catalá, que va arribar per substituir Alberto Ruiz-Gallardón i apagar alguns dels focs que s’havien produït amb les associacions professionals i el món civil. En temps de diàleg, Catalá era favorit per renovar en el càrrec.

Aquest perfil pactista és el que es diu que s’ha buscat per a Foment a l’elegir Íñigo de la Serna, per nou anys alcalde de Santander i amb fama de saber entendre’s amb diferents partits quan li ha tocat presidir la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

CÀSTIG AL LLENGUT MARGALLO

Notícies relacionades

Rajoy reclama ara al PSOE "maduresa" per permetre que governi

Les 'revàlides' de Rajoy

Per a Exteriors s’ha elegit Alfonso Dastis. Serà un diplomàtic qui substituirà el llengut García-Margallo, que ha sabut guanyar-se simpaties en territoris hostils però s’ha buscat importants adversaris a la seva pròpia casa.

La catalana Dolors Montserrat serà qui anirà a Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. A més del gest obvi al PPC és, juntament amb Nadal i Báñez, una de les artífexs del pacte amb Ciutadans. Albert Rivera havia demanat que hi fossin. Com també Guindos. Aquí els té.