Al contraatac
Sánchez desencadenat
36082656 60
Pedro Sánchez creu que Catalunya és una nació i que Espanya és una nació de nacions. Ho creia, com a mínim, diumenge passat, quan es va gravar la seva interessantíssima entrevista amb Jordi Évole. L'endemà, un dels socialistes que va estar al seu costat fins que el Comitè Federal va fer fora la direcció, Rafael Simancas, confessava estupefacte que no en sabia res. Cap dels col·laboradors de Sánchez ha admès estar al corrent d'aquesta idea d'Espanya de l'exsecretari general del PSOE. És normal, sobretot si tenim en compte que mesos abans el mateix Sánchez havia dit que Catalunya no era una nació. Una de dues: menteix ara o mentia llavors i, de sobte, ha canviat el seu concepte del país que aspirava a presidir fa quatre dies.
No va ser l'única contradicció de Sánchez. També va responsabilitzar de la falta de Govern alternatiu les pressions dels mitjans, de l'expresident de Telefónica i d'alguns poders financers. Crec que té raó, que a molts no els agradava l'aparatosa suma que podia desbancar el PP. De tota manera, no sé si Sánchez té més o menys raó que quan culpava Podem que Rajoy seguís a la Moncloa.
Durant mesos, ell va dir que la negativa de Pablo Iglesias a sumar-se al pacte firmat pel PSOE i Ciutadans havia impedit fer fora el PP. I crec que això també era veritat, però no sé si més o menys veritat que les pressions de les quals ara parla Sánchez; pressions, que anteriorment va negar. Quan era secretari general del PSOE, va explicar públicament que no n'hi havia hagut, i que si n'hi hagués hagut, no les hauria acceptat. Per tant, ¿en què quedem? ¿N'hi va haver o no? ¿Va ser o no culpa d'Iglesias la falta de Govern alternatiu? ¿Sánchez vol dir que el líder de Podem va preferir quedar-se a l'oposició perquè les pressions els van afectar a tots? ¿Per què no ho va explicar abans, això? ¿A quin Sánchez ens hem de creure? Per cert, ¿quantes vegades va intentar ell utilitzar els empresaris per pressionar els mitjans o els periodistes?
Notícies relacionadesCrec que el ja exdiputat té raó quan es lamenta per les arts gruixudes que van utilitzar els seus crítics per deixar-lo fora de joc. Però, en les seves respostes a Évole, va donar una clau que pot ajudar a explicar per què no van quallar ni els seus plans ni el seu lideratge.
El dubte
Va dir que s'havia equivocat a l'anomenar «populistes» els de Podem i que ara pensa que han de treballar «colze a colze». El partit no ho té clar: uns veuen Podem com l'enemic a batre i altres no. Aquest dubte, convertit en element intern de pressió, també va ser definitiu. Seria molt interessant saber què ha passat realment durant l'últim any, sí. I que s'aclareixin, home. I sobretot, que deixin de barallar-se. Perquè, mare meva…
