¿Sortirà algú del Barça a explicar aquest malbaratament?

De veritat, seriosament, ho explicarà algú, ¿oi? No sé, dic, potser, no demano gaire, sortirà el president, Josep Maria Bartomeu, i explicarà que era la millor decisió per al moment que vivia el Barça, que cap gran equip pot mantenir dos porters d'aquest supernivell, que les seves fitxes eren molt altes o, per què no, ja ho ha fet més d'una vegada, tornarà a dir que a Andoni Zubizarreta se li'n va anar la pinça quan va fitxar aquests dos portents de porters, que han participat, dic, en el 8 de 10 del senyor Luis Enrique.

O, mira, potser podria aparèixer en escena, ja que es prodiga tan poc, la senyora Susana Monje i dir que corren mals temps i que, de la mateixa manera que no es van poder gastar, al maig, els 18 milions que costava Nolito, ara els va de perles recaptar-ne 18 (o 20, ¡vés a saber!) pel traspàs de Claudio Bravo i que, sí, que aquesta vegada, donat el pal de la sentència dels maleïts terrenyets, aquests gairebé 20 milions caiguts del cel són fantàstics.

O, qui sap, també podria aparèixer Luis Enrique i dir que ell sí que està d'acord amb aquesta venda. I, sobretot, aniria bé, sí, molt bé, que desmentís les declaracions que han aparegut a Xile en boca de Julio Rodríguez, preparador de porters de Colo-Colo, que assegura que Ter Stegen li amargava la vida al seu amic Claudio i que per això el porter xilè ha demanat sortir del Barça. És possible, sí, que a Luis Enrique aquest traspàs li resolgui l'alineació de cop perquè, almenys, ara ja sap quin porter posar sempre.

És necessari que surti algú, de debò, a explicar aquesta venda que a qualsevol culer amb dos dits de front i assenyat, és a dir, els més de 100.000 socis i tres milions de seguidors, els sembla una barbaritat, una presa de pèl, un pèssim negoci (tot i que Zubi va comprar Bravo per només 12 milions i ha guanyat 8 títols i dos trofeus Zamora) i, sobretot, una manera d'administrar el patrimoni i les finances del Barça horribles. I dic que és una barbaritat, una presa de pèl i un pèssim negoci perquè el Barça ha venut al club més ric del planeta, ho repeteixo per si no ho han llegit bé, ¡el més ric del planeta!, el millor porter que tenen, per la meitat, ho repeteixo, perdó, ¡la meitat!, de la seva clàusula de rescissió.

¿Això té sentit? Si en té, si el club li'n veu, si els tres que manen -Bartomeu, Monje i Luis Enrique (o el mateix Robert Fernández, sí, també val)- creuen que és normal que els rics s'estalviïn 20 milions, doncs que ho expliquin. I si és per fer-li un favor a Pep Guardiola, que ho diguin també; o si és per congratular-se amb Txiki Begiristain, que ho expliquin; o si li devien algun favor a Ferran Soriano, sí, que ho diguin, que ho diguin.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però alguna cosa hauran de dir quan algú molt, molt, molt ric i molt, molt, molt necessitat, busca porter, el Barça el té i l'hi regala per la meitat de la seva clàusula. I, a sobre, rival a la Champions.

Una vergonya. Fins i tot si ho expliquen, doncs no serà comprensible, no. Ni just. Ni necessari. I tot això, després de regalar tot el que han anat regalant aquest estiu.