¿I si anem a unes terceres eleccions?

El debat de dilluns va començar amb una pregunta doble per als quatre candidats: «¿Es comprometen a realitzar tots els esforços perquè tinguem govern? ¿Són capaços de garantir que no haurem d'anar a unes noves eleccions?». Formulada la qüestió d'una manera tan amable (totes les preguntes fossin així), cada un dels contendents va tenir fàcil presentar-se com a benintencionat garant de l'estabilitat i carregar la responsabilitat en els del costat. Dues hores i mitja després, quan el xou es va acabar, era raonable preguntar-se quina majoria podrien configurar aquestes quatre formacions perquè la pilota no torni d'aquí uns mesos a la teulada dels ciutadans.

Perquè pocs plantejaments han canviat respecte als que els primers dies de maig van portar a la convocatòria de noves eleccions. I això que, a la vista de les enquestes, hi ha dos elements que alteren l'enverinada aritmètica d'escons al Congrés: Units Podem pot situar-se al davant del PSOE i la suma d'escons dels dos grups d'esquerra seria més gran que la del Partit Popular i Ciutadans. ¿Això vol dir que es donen les condicions perquè hi hagi fumata? La resposta és no.

Quatre preguntes

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Vegem. Rajoy insisteix que ha de governar ell si és el més votat. ¿Però amb quins suports? Sánchez reivindica el seu acord amb Ciutadans, que no suma, i carrega contra Podem. ¿Aquest és el camí per al pacte d'esquerres? Rivera fa el gest de recolzar un Govern del PP sempre que Rajoy desaparegui. ¿Però si junts tenen menys vots que l'esquerra? I Iglesias aposta pel pacte de progrés. ¿Però el farà president el PSOE?

Molts interrogants per donar per segur que no tornarem a ser convocats. Això sí, en contra d'una tercera crida a les urnes hi ha poderoses raons: les pressions de Brussel·les i dels poders econòmics; el risc de revolta ciutadana o, com a mínim, de gran augment de la desafecció; el ridícul internacional, i la necessitat dels partits de moure fitxa per no passar per culpables del fiasco. Però, compte, el debat de dilluns va ser un exemple clamorós de falta de cintura... de tots quatre.