Només l'Ibex nota la recuperació econòmica

La publicació de l'IPC de l'octubre va constatar que els preus continuen evolucionant en negatiu per tercer mes consecutiu i que la seva taxa s'ha situat en el -0,7%. A partir d'aquesta dada, la patronal de les grans empreses, CEOE, i les dues centrals sindicals majoritàries van reviure el debat respecte a la necessitat de noves pujades salarials. Per a l'organització empresarial, encara no toca, perquè encara estem en el moment d'incrementar la competitivitat amb els altres països de l'entorn. Per als sindicats, si es mantenen els salaris baixos i a més amb contractes cada vegada més precaris per la seva escassa durada i l'augment dels de temps parcial, difícilment es consolidarà un augment del consum intern que hauria de fer realitat la recuperació per a la majoria de la població.

El debat no és nou, però hi ha xifres que sí que ho són. Per exemple, la dels beneficis de les 35 empreses espanyoles més grans que cotitzen en borsa i que integren el selectiu Ibex 35. Segons les dades dels comptes de resultats del tercer trimestre de l'any, han guanyat en conjunt 28.360 milions d'euros. La xifra equival a un increment del 17,3% respecte al mateix període de l'any passat i es tracta de l'augment més important registrat en aquests nou mesos des del 2010, segons càlculs d'Efe. A més, és el tercer exercici consecutiu amb increment de beneficis en aquest període. En general, han augmentat els guanys totes les grans, i sobretot les relacionades amb serveis bàsics, com ara l'electricitat i les telecomunicacions.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Pràcticament en aquest mateix període, fins a l'agost passat, les pujades salarials pactades en els convenis col·lectius van ser del 0,74%, i en la mitjana dels convenis d'empresa, del 0,55%. I les perspectives de futur no pinten gaire més bé, d'acord amb el pacte firmat entre patronal i sindicats que recomana un augment de l'1% per a aquest any, i de l'1,5% per al 2016. Una autèntica moderació salarial en un context que el Govern no para d'afirmar que és de recuperació econòmica.

Però per si a algú encara li queden dubtes que la sortida de la crisi no és igual per a tothom, només s'ha de veure com s'ha incrementat el risc de pobresa a Espanya fins a arribar a gairebé el 30% de la població. O com s'ha disparat la desigualtat salarial, segons les últimes dades d'OCDE. La distància entre rics i pobres s'ha eixamplat i ara el 10% dels espanyols amb més capital acaparen el 43% de la riquesa del país. Hi havia una cançó que deia que si no hi hagués pobres no hi hauria rics. Sens dubte, però una societat que pretengui ser al més justa possible hauria de posar límits a aquesta distància entre els uns i els altres. Pel bé de tothom.