IDEES
Biblioteques errants
Article 441. L'altre dia vaig recordar una persona de qui m'havia oblidat. L'havia conegut a l'hospital quan jo era petit. Era un malalt com nosaltres, tenia uns 64 anys i sempre ens demanava que deixéssim els llibres que ens havien regalat quan abandonàvem l'hospital.
No vaig saber mai què tenia, era algú que no parlava gaire, però que, quan arribaves a l'hospital, et mirava, et feia tres preguntes i et portava un llibre, en què hi havia parts subratllades per si no te'l volies llegir tot sencer.
Ell no creia en les malalties sinó en la cultura, perquè podia vèncer qualsevol inconvenient. Sempre citava Ghandi: «Viu com si haguessis de morir demà, aprèn com si haguessis de viure sempre». El més curiós és que ara m'adono que... Bé, val més que us ho relati després d'explicar-vos el millor que he vist aquesta setmana.
Tercer lloc: JONC & Jazz (Palau de la Música). Em va encantar la felicitat que residia en tota l'orquestra. Veure ballar un dels músics amb el seu contrabaix durant tot el concert va ser inspirador.
Segon lloc: El amor brujo. El fuego y la palabra (Festival de Peralada). Van aconseguir transmetre una sensació de poesia, dolor i anhel que et commou i t'arrossega. Absolutament única.
Primera posició: Béjart Ballet Lausanne (Festival de Peralada). Una dansa impressionant i plena d'una bellesa brutal. El final a ritme de Ravel va ser fascinant en aquest lloc idíl·lic.
I del que ara m'adono és que aquell home era una biblioteca popular errant. La primera biblioteca que vaig conèixer. Algú que et coneixia, t'endevinava el gust i et deixava llibres a la carta i amb l'extra que abans de prestar-te'l sempre et llegia una cita.
Notícies relacionadesNo oblidaré mai la que em va murmurar a cau d'orella d'El manantial: «No reconec cap obligació amb els altres, excepte una: respectar la seva llibertat i no formar part d'una societat esclava». Eren paraules d'Ayn Rand, però sonaven com a pròpies.
Hi ha gent tan màgica i única… ¡Bon diumenge!
