Timothy Garton Ash: gossos, gats i ratolins digitals (i un referèndum pactat)

Per l’assagista britànic Timothy Garton Ash, George Orwell sempre ha sigut «un heroi». Així que té sentit que la seva conferència al CCCB, ahir, fos un dels actes per celebrar, per cinquè any consecutiu, un dia Orwell. Sobretot quan el llibre que ve a presentar és Libertad de palabra: diez principios para un mundo conectado (Tusquets). «És el resultat d’un projecte sobre la llibertat d’expressió que tenim a Oxford i que em va portar a viatjar a molts països. He tornat a 18 d’aquests països per presentar el llibre, i en tots, menys Birmània, la llibertat d’expressió ha retrocedit», alerta. ¿La causa? «Estem vivint una etapa de contrarevolució antiliberal», es respon. Triomfant a la Xina, a Rússia, als EUA, a Polònia, a Hongria, amagada a França...

Garton Ash esgrimeix el sentit de l’humor (un altre vincle amb Orwell). ¿Algú està en contra de la llibertat d’expressió? Ningú aixeca la mà. «Quan algú ho fa, sol ser un estudiant xinès», fa broma. ¿Qui no té mòbil? Tres mans s’aixequen. Així que entrem en matèria. En les societats occidentals, la clau està a internet. «La maximització de les seves oportunitats i la minimització de les seves amenaces».

Un camp de batalla en què distingeix gossos, els estats nacions guardians de fronteres i marcs legals i que encara tenen molt a dir; els gats, «superpoders digitals», com Facebook, «que cada dia pren decisions editorials sobre què es publica i què no es publica de manera ni transparent ni responsable», i els ratolins, nos­altres, els del mòbil a la butxaca. ¿Les batalles a lliurar? Massa. La privacitat, el discurs de l’odi, el dret a l’oblit, «l’autocensura per la por», la ruptura de la confiança entre mitjans i ciutadans, la fragmentació en bombolles comunicatives en què només «es reafirmen els prejudicis propis», la crisi que empeny els mitjans a la recerca del clic fàcil i barat...

Garton Ash proposa evitar batalles perdudes (l’intent alemany de multar les fake news a Facebook) i centrar-se en unes quantes. «Necessitem un nou Orwell, que la narrativa de fets derroti els populismes». Fer del periodisme una cosa fiable. I pactar amb els gats que, diu, no són tan dolents. «Un canvi en un algoritme de Facebook té més efecte que una llei», adverteix.

Rajoy, ai, no és Cameron

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

I la penúltima pregunta, que per descomptat esperava, va de la convocatòria de referèndum per a l’1 d’octubre. El britànic té columna setmanal a The Guardian, però hauria pogut ser ell l’autor del tan discutit editorial de The New York Times sobre el cas català. «No hi ha una resposta estricta o directa», adverteix. Per un costat, «la principal llibertat d’expressió política és l’expressió democràtica». Per l’altre, «les constitucions i l’imperi de la llei han de ser respectats». Però al mateix temps, «en totes les democràcies madures hi ha d’haver un marge de maniobra». I el millor és utilitzar-lo com va fer Cameron.

«Va ser una decisió sàvia, dir que no hi havia cap mena de dubte que Escòcia era una nació i tenia dret d’autodeterminació, encara que aprovar el referèndum no depenia d’ella, sinó del Parlament nacional. Fer-ho de forma civilitzada va provocar que el resultat anés en contra de la independència. Així que crec que la Constitució ha de ser respectada, i que la maduresa i la intel·ligència dirien que si un grup de persones tenen un sentiment independentista i un sentiment col·lectiu i volen votar sobre la qüestió, que votin». Sona bastant a la defensa d’un referèndum pactat, però ja s’ha vist que en qüestió de referèndums, en la traducció s’ha d’anar amb peus de plom.