Pau Donés: "Vull desestigmatitzar el càncer"

 

Durant la segona sessió de quimioteràpia a l'Hospital de la Vall d’Hebron va ser quan Pau Donés va escoltar per primera vegada l'oncòloga Elena Élez parlar del seu projecte d'investigació: “El Motricolor, un triple assaig clínic sobre el càncer colorectal amb metàstasi, el meu cas, destinat a identificar i desenvolupar nous fàrmacs per al tractament del oncogèn BRAF. Afecta tan pocs malalts, entre un 8 i 10%, que optar a beca és complicadíssim”, es lamenta. Ell és portador d'aquest “maleït BRAF mutat”. I no va saber, ni va voler, quedar-se sense fer res. A més, sabia la manera de recaptar fons: cantarà a la sala Luz de Gas el pròxim 22 de desembre. Les entrades (costen 35 € més despeses de gestió) es poden comprar en exclusiva a http://entrades.elperiodico.com

Hi haurà una Fila 0. I un compte corrent per ajudar a recaptar més diners: La Caixa: 2100 5000 5202 0013 4433. El diumenge 13 de desembre, 'Dominical' publicarà una entrevista en profunditat amb Pau Donés.

"SENSE UNA POR EXCESSIVA"

 “Un s'enfronta a la mort segons ha viscut la vida”, li va deixar anar el doctor Xavier Serres, el radiòleg que li va descobrir els nous tumors al fetge. “Em va encantar la seva sensibilitat i valentia a l'hora de dir-me una cosa així. Molts s'esperaven que m'ensorrés. El càncer és una cosa que, per molt valent que siguis, t'acolloneix. Però jo fujo del drama. Mai m'ho he pres amb desesperació, sinó amb esportivitat, veient-les venir. Aquesta frase em va donar la clau de per què no he hagut d'acudir a un terapeuta perquè m'ajudi a gestionar-ho. No és perquè sigui un tio rar. És perquè tinc una vida de puta mare i l'he viscut al màxim. En tota la seva intensitat. Per això ho afronto amb naturalitat. Sense una por excessiva”.

Pau Donés acumula unes ganes tremendes de pujar a un escenari. Però adverteix que aleshores portarà “cinc o sis sessions de químio”. “Tindré un cos menys rumber que ara –assumeix-. La idea és fer un concert que pugui oferir amb garanties. Així que serà senzill”. Una altra advertència: parlarà. I molt. “Vull expressar com visc tot aquest assumpte, amb un toc més aviat humorístic. No faré un recital on sortim tots plorant”. I ja avança que l'actuació no es gravarà. “Estaré lleig de collons. Millor que quedi entre poca gent. Que no transcendeixi, vaja”, riu.

SOCIETAT MALALTA

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

“A l'objectiu recaptatori de l'actuació se n'hi ha de sumar un altre de molt important. El fet de desestigmatitzar el càncer. Una malaltia que, per més que ens pesi, patirà molta gent i que té increïbles possibilitats de curació”. I continua: “El càncer és, després de la depressió, la segona malaltia més estesa al món modern. I les malalties no són més que un reflex d'anormalitat. Tenim una percepció de la debilitat equivocada, i sembla que només hi tinguin cabuda els forts. Patir un càncer o una depressió suposa admetre que tens una cosa que t'ha fet feble, i per això molts tenen tendència a amagar-ho. Ho consideren sinònim de debilitat, ¡quan és la societat la que està malalta!”.

Donés recomana recuperar el contacte amb la naturalesa, “el lloc on ens van posar”. “I fugir d'aquesta societat del suposat benestar. No sé per què cony ens hem cregut la pel·lícula que per ser feliç s'ha de guanyar molta pasta, ser competitiu, treballar sense descans, marxar de vacances a un destí que sigui la rehòstia, tenir 20 vestits, tres televisions… Ens han inoculat la idea que en aquesta vida per ser feliç s'ha de triomfar, s'ha de ser ric... Quina cagada. ¡El consumisme és la malaltia!”.