RELATS QUE TRENQUEN TÒPICS

Bona nit, nenes rebels

Les vides de 100 dones valentes, relatades com a contes infantils per dormir i acompanyades per boniques il·lustracions, s'han convertit en un fenomen editorial planetari

zentauroepp40072443 francesca cavallo e elena favilli di timbuktu me fotografate170915200811

zentauroepp40072443 francesca cavallo e elena favilli di timbuktu me fotografate170915200811 / A stefano g pavesi

5
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Quan la periodista Isabel Muntané llegia contes a les seves filles, en reinventava el contingut, farta dels estereotips de gènere que transmetien. Molts pares han experimentat aquest mateix desassossec. Potser això explica l’èxit de Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar / Destino Infantil). «El llibre ha connectat amb una societat que demana un canvi», afirma Muntané, que dirigeix el màster de Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El text, que es va publicar als Estats Units el 2016 i va sortir traduït al català i al castellà fa dues setmanes, ha venut un milió d’exemplars. El 2016, les creatives italianes establertes a Califòrnia Elena Favilli i Francesca Cavallo van sol·licitar donacions per mitjà d’internet (crowdfunding) per editar el text. Les contribucions van sobrepassar el milió de dòlars: mai s’havia aconseguit tant per un llibre. Ara, preparen una segona part.

El volum consta de les biografies de 100 dones, acompanyades per retrats dibuixats per seixanta il·lustradores. Les vides estan explicades com un conte (començant pel clàssic «Hi havia una vegada»), però les heroïnes són reals.

A la llista, hi ha celebritats (Marie Curie, Frida Khalo, Serena Williams, Nina Simone, Michelle Obama, Coco Chanel…) i perfils de tots els temps i països: des de l’astrònoma hel·lenística Hipàtia, fins a Yusra Mardini, la nedadora olímpica siriana que va empènyer nedant la barcassa amb la qual va arribar a Europa el 2015.

Hi ha reines però també persones anònimes: Manal al-Sharif, la jove saudita que es va atrevir a conduir un cotxe; o Coy Mathis, la nena que va voler canviar el seu cos de nen; o Maud Stevens Wagner, una acròbata apassionada de tatuatges del segle XIX.

¿Què tenen en comú aquestes dones? Van somiar en gran, van aspirar a més i van lluitar amb força, tal com recomana a les lectores la dedicatòria. «És important que les nenes coneguin els obstacles que afrontaran al llarg de la seva vida, però també […] que sàpiguen que podran superar-los», expliquen les autores en el pròleg.

Històries dures 

Favilli i Cavallo no eviten històries dures, com la de Malala Yousafzai, la premi Nobel per la Pau pakistanesa que va ser tirotejada pels talibans. Tampoc fugen de perfils controvertits, com el de Margaret Thatcher, que va governar un país gens acostumat a veure dones en el poder.

 Els pares també poden descobrir personatges poc coneguts: com la pirata Jacquotte Delahaye o la faraona Hatshepsut, la memòria de les quals va ser esborrada per allunyar altres dones del poder. Desafortunadament, no hi ha dones espanyoles, però sí moltes d’hispanes, com les cholitas escaladores de Bolívia, l’espia colombiana Policarpa Salavarrieta, o la percussionista cubana Millo Castro Zaldarriaga.

La història mateixa de les autores mereixeria ser una més a la llista. Rondant la trentena, la periodista Favilli i la dramaturga Cavallo es van mudar de Milà a Silicon Valley. El seu objectiu era llançar TimbuktuMag, una revista infantil per a l’iPad. Juntes van desenvolupar aplicacions educatives, llibres, i fins i tot un parc infantil interactiu que qualsevol escola pot fabricar amb les seves mans i uns mòbils.

Conscients que la majoria dels relats infantils tenen homes com a protagonistes, van començar a escriure contes «per a nenes rebels». Així els descrivien en una newsletter que enviaven als seus clients.

Aquestes narracions agradaven, però quan totes dues van buscar inversors per convertir-les en un llibre, van xocar amb els mascles de Silicon Valley. En un article, Favilli va relatar respostes que oscil·len entre la suficiència («¿a qui li interessarà unes biografies de dones?») i l’assetjament («és un plaer tenir aquí una dona tan guapa»).

L’abril del 2016 van decidir autofinançar el llibre amb donacions. Buscaven 40.000 dòlars, però van triplicar aquesta xifra. «Ens vam assabentar del crowdfunding i vam començar a fixar-nos en el projecte», explica Iván Barreto, editor responsable de la versió en espanyol.

Segons Barreto, l’èxit del llibre es deu a la combinació del conte tradicional amb històries reals. També la demanda ha canviat. «A les nenes les ha de xocar veure certes pel·lícules amb certs rols tradicionals», afirma Juana Gallego, directora de l’observatori d’igualtat de la UAB.

No obstant, els productes amb visió de gènere encara són minoria. «La majoria de videoclips, dibuixos animats i contes segueixen tenint una visió patriarcal», afirma Muntané. Barreto reconeix que en l’entorn editorial molts segueixen raonant en termes d’històries per a nens o per a nenes. «Hi ha moltes històries que encara no sabem explicar. Però aquest llibre està obrint un camp», afirma.

Gallego subratlla la importància d’oferir referents perquè les nenes se sentin apoderades. I també perquè la cultura ha invisibilitzat la tasca de moltes dones. «És significatiu el paper de la il·lustració: reconeixem les cares dels homes importants, però no de les dones», argumenta Muntané.

La periodista feminista Elena Ledda considera el llibre necessari, però alerta sobre posar el focus en dones «extraordinàries». «¿I per què no les ordinàries? S’ha de desmuntar el mite de l’èxit obligatori i donar dignitat a les feines humils que necessitem tant per viure bé», apunta. «Encara avui, les dones necessiten ser extraordinàries per arribar on volen: és a dir, esforçar-se més que els homes per ser reconegudes», afegeix.

«¡Tu, pots!»

Notícies relacionades

«La idea del ‘¡tu pots!’ em sembla una estafa», argumenta Carmen García Ribas, directora del Congrés Internacional de Lideratge Femení. «Hi ha una cançó italiana que diu: ‘Cadascú té el dret de viure com pot’. Jo tinc el dret de sentir-me bé arribi on arribi. La idea de l’heroi no em sembla malament en la ficció. Però a la vida real hi ha dificultats. Si s’insisteix molt en el ‘¡tu pots!’ es pot generar sentit de culpabilitat», afirma.

No obstant, la comunitat de «nenes rebels» de Favilli i Cavallo (que fins i tot disposa d’una plataforma «secreta» a internet) no para de créixer. El crowdfunding del segon llibre ja ha superat els 800.000 dòlars i la versió espanyola ja té segona impressió. El missatge de la dedicatòria ha calat: «Somieu en gran, aspireu a més, lluiteu amb força. I, davant del dubte, recordeu: teniu raó».