Els diners perden la por a invertir en biotecnologia
En els últims mesos, tres rondes de finançament que sumen gairebé 70 milions, les de Sanifit, Minoryx i Aelix Therapeutics, i una sortida a borsa, la d'Oryzon, confirmen l'auge del sector, no solament per als inversors nacionals sinó per als estrangers
EN GRUP.D’esquerra a dreta, Jordi Naval, Christian Brander, Karen Wagner (Ysios), José Antonio Mesa, Bonaventura Clotet, Josep Lluís Sanfeliu i Josep Maria Gatell. /
Els diners es fixen en la biotecnologia. Alguns diuen que els fons tornen. Altres opinen que el que passa és que ara és quan arriben recursos de veritat. El cert és que des de fa mesos es produeix molta activitat i rondes de finançament d'imports sense precedents en aquest sector, com la de la mallorquina Sanifit (36,6 milions) o la catalana Minoryx (19,4), en les quals, a més, participa capital estranger.
Encara no s'arriba als nivells dels EUA, com amb l'auge experimentat amb la col·locació en borsa d'Edites Medicine, una de les noves firmes especialitzades a tallar l'ADN i editar-lo gairebé tan fàcilment com es podria reescriure un document en un ordinador; o amb la compra de Baxalta, nascuda de la farmacèutica Baxter, pel laboratori irlandès Shire per crear un gegant de les malalties estranyes.
De totes maneres, l'any passat com a mínim es va triplicar la inversió en biotecnologia a Espanya respecte a l'exercici anterior, segons fonts del sector. Per exemple, les tres últimes operacions liderades per Ysios Capital sumen més del doble de totes les rondes en biotecnologia de l'any 2014, amb gairebé 70 milions d'euros. Precisament, a Catalunya, la societat de recent creació Aelix Therapeutics ha sigut la més recent a l'obtenir el compromís d'inversió d'11,5 milions d'euros en una ronda liderada per Ysios i en la qual participen també Caixa Capital Risc i Johnson & Johnson Innovation.
L'operació servirà per desenvolupar una innovadora vacuna terapèutica contra la sida, concebuda en el marc del programa publicoprivat Hivacat, del qual sorgeix aquesta empresa, en què participen eminències en el camp de la lluita contra el VIH com ara Bonaventura Clotet (cap de la Unitat de VIH de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i director d'IrsiCaixa), Josep Maria Gatell (responsable del Servei de Malalties Infeccioses i Sida de l'Hospital Clínic) i Christian Brander (investigador ICREA de l'IrsiCaixa), així com Jordi Naval, director de la Fundació Bosch i Gimpera, amb gran experiència en el desenvolupament de biotecnològiques.
Gatell afirma que, després de dirigir equips d'investigació amplis, molts metges han vist que «han de dedicar una part del seu temps a generar i obtenir recursos», sense els quals no es pot avançar. Clotet, per la seva part, destaca el paper de les «infraestructures, tant jurídiques (bufets especialitzats) com de finançament (fons especialitzats), sorgides gràcies a «l'excel·lència en les diferents àrees de la biomedicina i centres d'investigació».
L'auge en la captació de recursos reflecteix «símptomes de maduresa» en un sector com el biotecnològic a Catalunya, que va començar fa 15 anys amb Oryzon. «Pel camí es va crear la patronal Catalonia Bio, BioCat, i s'han produït fusions frustrades, han desaparegut companyies…», explica Josep Lluís Sanfeliu, soci d'Ysios Capital.
En aquesta nova fase s'ha produït una millora d'aprenentatge. «Les noves companyies han fet molta feina abans de néixer com a empresa. És el cas d'Aelix o Minoryx», diu José Antonio Mesa, director d'inversions de Caixa Capital Risc.
I ara és menys complex captar fons. «S'ha après dels fracassos propis i dels altres, i el risc ja està en qualsevol tipus d'actiu», argumenta Sanfeliu. Els inversors, com els family offices, «consideren la salut com una inversió més», diu Sanfeliu.
Lluís Pareras, director de Health-Equity, el fons del Col·legi de Metges de Barcelona i la firma financera Riva i García, considera «il·lusionant el moment, en especial per l'arribada de capital estranger». Al seu torn, afirma que s'imposa la tendència de finançar les biotecnològiques mitjançant consorcis o sindicats d'inversors des de l'inici de l'empresa fins al moment en queè s'alia o ven a una farmacèutica global amb l'objectiu de «reduir el risc». Així, s'acota la volatilitat i «l'únic risc és el científic», que al seu torn es caracteritza per l'excel·lència. Hi participen més finançadors i l'import per operació és més gran.
Notícies relacionadesUn altre factor és que els diners no solament van a ampliacions de capital, sinó que provenen d'acords de llicència, com el tancat entre la suïssa Roche i Oryzon o Palobiofarma amb el gegant Novartis, recorda Melqui Calzado, secretari general de CataloniaBio. I en tot cas, «el canvi radical» és que hi entra capital estranger. «Després de molts anys de sembrar, s'ha arribat a la maduresa i els brots verds», explica.
Albert Barberà, director de Bio-Cat, destaca que la presència de capital forà en les últimes rondes de finançament «demostra el reconeixement internacional a les biotecnològiques catalanes». I, a més, agrega que «fa un efecte crida per a altres nous inversors». Això, segons opinen totes les parts, és un indici de noves operacions en les pròximes setmanes.
