La UE exigeix a May més claredat amb els comptes del 'brexit'

Theresa May va marxar aquest divendres de Brussel·les sense fer realitat el seu gran objectiu: passar a la segona fase del 'brexit' o, el que és el mateix, començar a negociar la futura relació comercial entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit. El gran obstacle segueix sent els diners. Londres, malgrat les mostres de bona voluntat de les últimes setmanes, no ha concretat la xifra que pensa posar al damunt de la taula per saldar els comptes del divorci ni el mètode per calcular-la, i en aquestes circumstàncies els caps d’Estat i de Govern dels Vint-i-set han optat per mantenir el fre posat.

«Estem lluny d’un acord sobre els compromisos financers. No hem recorregut ni la meitat del camí. Des de fa diverses setmanes hi ha bona voluntat del costat britànic, però necessitem més progressos si volem passar a la segona fase», va resumir el president francès, Emmanuel Macron, arran de la reunió dels 27 líders de la UE.

En joc no només hi ha la contribució britànica al pressupost del 2019 i el 2020 –uns 10.000 milions d’euros per any– sinó fer números sobre la resta dels compromisos que ha assumit Londres a mitjà i llarg termini i pendents de desemborsament. Aquest és el cas de les aportacions destinades a pagar les pensions dels eurofuncionaris o els préstecs concedits per la UE a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI) i altres organismes en els quals el Regne Unit està present.

En el seu recent discurs a Florència, May es va comprometre a posar al damunt de la taula 20.000 milions, xifra molt inferior als 60.000 milions que a Brussel·les es considera com el mínim necessari per saldar els comptes. Aquest divendres els seus col·legues europeus li van recordar que la seva xifra de sortida segueix sent insuficient i massa vaga i que haurà d’augmentar-la.

Falta de compromís ferm

«El Regne Unit ha afirmat que satisfarà les obligacions financeres que va contraure durant la seva pertinença a la Unió Europea», però «aquesta afirmació encara no s’ha plasmat en un compromís ferm i concret de saldar totes aquestes obligacions», subratlla el document de conclusions que va ser aprovat en a penes 90 segons. «No espero que ens presenti ara una xifra, però almenys hauria de presentar un mètode per arribar a la contribució final. Ha de ser més clara sobre el que vol dir altres compromisos», va recordar amb aspror l’holandès Mark Rutte. «És hora d’asseure’s i negociar», va instar la lituana Dalia Gribauskaite, que va demanar deixar de costat la retòrica.

May es resisteix, malgrat tot, a donar més claredat per un motiu evident. El mes de juny passat va perdre les eleccions. La seva posició política s’ha debilitat i comprometre’s a pagar milers de milions d’euros pel divorci podria alimentar encara més l’ala dura del partit conservador, partidària d’un 'brexit' dur. «La factura total i definitiva arribarà com a part de l’acord final que obtinguem», va dir en un missatge dirigit a l’audiència interna. Però «ningú ha de preocupar-se pel marc pressupostari actual, ni del fet que hagi de pagar més o rebre menys com a resultat de la sortida del Regne Unit. Respectarem els compromisos», va garantir.

Les seves explicacions en el sopar de treball dels Vint-i-vuit dijous a la nit, van ser rebudes positivament pels seus col·legues però de moment no han convençut ningú. «Esperem estar preparats al desembre per iniciar la segona fase, però depèn en gran mesura que el Regne Unit faci avanços que ens permetin dir que hi ha hagut prou progressos», va recordar la cancellera alemanya, Angela Merkel. «En les últimes setmanes la negociació ha avançat a més bon ritme, però l’objectiu segueix sent arribar a un acord sobre la primera fase –drets dels ciutadans, frontera amb Irlanda i factura del divorci– i si no n’hi ha no es podrà passar a la segona. I és el Regne Unit el que més hi té a perdre per la seva dependència de la UE», va avisar Macron.

"Narrativa més positiva"

Molt més positiu va ser el to utilitzat pel president de la UE, Donald Tusk. El polonès no va amagar la falta de progressos, però va qualificar d’exagerats els que parlen de bloqueig o punt mort en les negociacions, tal com va fer la setmana passada el negociador cap de la UE, Michel Barnier. «Potser soc més optimista que Barnier perquè tenim papers diferents. Ell és responsable de les negociacions, jo que tinguem una bona atmosfera», va explicar. Segons el seu parer, el que la UE necessita ara és «una narrativa més positiva», i sent que és la seva obligació promoure-la com a «motivador positiu» de cara a tancar la primera fase al desembre.

De moment, May s’emporta cap a casa un petit premi de consolació per evitar la fractura interna. Els Vint-i-set no decidiran fins al desembre si es compleixen els requisits per començar a parlar de la futura relació, però sí que han encarregat a Barnier i als ministres d’afers europeus que comencin a fer el treball de cuina i els preparatius interns. No és més que un gest, però suficient perquè May torni a Londres amb una mínima concessió a la butxaca. I la britànica s’ha agafat a aquest anunci com a un clau roent.

Notícies relacionades

El Regne Unit suspèn el primer examen del 'brexit'

La UE marca la ruta de reformes que aplicarà després del 'brexit'

«Soc optimista», va dir May sobre la possibilitat d’aconseguir un acord «positiu» al desembre, encara que May no descarta un eventual fracàs perquè «seria irresponsable» no preveure tots els possibles escenaris. A Brussel·les, en canvi, es resisteixen a parlar d’aquesta possibilitat. «La nostra hipòtesi de treball no és un escenari de no acord. L’odio. No sé el que això significa. Ningú m’ha explicat les conseqüències en cas de no acord. No estic a favor d’un no acord. Vull un acord just amb el Regne Unit», va acabar dient el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Del Consell Europeu de la tardor també en surt la nova agenda de líders europeus, per rellançar el projecte de reformes durant l’any i mig que ve, amb una cimera mensual i més protagonisme per als dirigents de la UE, i la crida a finalitzar les negociacions amb Mercosur, el bloc comercial sud-americà, abans de finals d’any malgrat les reticències de França.