David Vallat: "Els joves s'uneixen al Gihad per rebel·lia"

«¿Per què em vaig convertir en gihadista?», es va preguntar el penedit David Vallat després de lluitar a Bòsnia, l’Afganistan i el Pakistan i purgar gairebé cinc anys de presó a França. La resposta: aquesta doctrina el va cobrir «de glòria», li va fer sentir-se «un heroi» i li va donar un estatus social en un món sacsejat per les desigualtats. Llavors, ¿on queda la religió? «L’espiritual acaba sent anecdòtic», assegura Vallat, perquè el que ell buscava, com ho busquen ara altres joves, era revolució.

«Molts volen canviar la societat perquè la veuen injusta i no volen copiar el model dels seus pares obrers, mal pagats i esclavitzats», afegeix. I sosté que el denominador comú de tots els musulmans que opten pel radicalisme no és l’islam, sinó la joventut. «L’islam és només un factor de mobilització que ens venen com un projecte social i polític, però el que mou les consciències és la rebel·lia, veure les morts sota l’opressió de determinats règims…». 

Vallat, francès, era un aprenent de delinqüent de 16 anys quan algú li va parlar d’un nou projecte harmoniós i reconfortant si abraçava l’islam. Es va convertir a la fe islàmica i va iniciar la seva transformació pausadament, com si tornés a néixer. El dogma era la seva nova raó de viure, sense adonar-se que seria carn de canó per a grups extremistes que el van convèncer de la necessitat d’ajudar els germans musulmans en el front de Bòsnia. Vallat va pensar que la seva lluita era legítima, i va acabar ficat en una guerra contra Occident que exigia una ruptura total amb el seu entorn kufar (infidel). 

"Nosaltres al paradís i ells, a l'infern"

Els captadors introdueixen els joves, a través de vídeos, en un clima de tensió, de rebuig a qualsevol cosa que produeixi plaer, com la música, i l’adoctrinament afila el discurs de la desigualtat i el racisme: «Els musulmans no tenim els mateixos drets, les societats ens exclouen, obstaculitzen la nostra vocació religiosa, ens oprimeixen i ens discriminen», relata Vallat. Així comença la radicalització, per després definir l’enemic: «¿Qui són els infidels i responsables de la injustícia?».  «Ens adoctrinen per morir assassinant infidels. Nosaltres al paradís i ells, a l’infern», explica.

De Bòsnia, Vallat va passar a les files d’Al-Qaida per lluitar amb els talibans a l’Afganistan i el Pakistan. «Menjava, dormia i somiava gihad», recorda. El gihad llegit com una porta a l’alliberament personal, fins que va descobrir el totalitarisme dins dels grups armats, en els quals els combatents rendeixen submissió a emirs que parlen en nom de Déu.  «¿Què estic fent?, ¿en què m’he convertit?», pensava ja entre reixes.

Segons Vallat, «la desradicalització comença quan un pren consciència que s’ha equivocat». No és fàcil. «Quan t’injecten idees polítiques, creus en elles fins al final i deixes de confiar en amics, pares i veïns».

El paper de la família

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Com prevenir-ho? «Els pares són fonamentals. Han d’alertar quan el jove deixa d’escoltar música a casa, treu el pòster del seu club, deixa de veure el futbol i de visitar la seva amiga. Quan rebutja freqüentar determinats llocs, abandona el seu esport favorit, ja no celebra l’aniversari, deixa de ser un bon alumne. Quan s’aïlla perquè ja ha creat un univers diferent».

Ell va tornar a la «vida civil» el 2000 reconvertit en musulmà laic i amb la seva experiència tracta de contribuir a un diàleg entre autoritats polítiques i religioses per donar respostes: «Hi ha imams que busquen la concòrdia, però d’altres que criden a combatre l’infidel i, encara que molts dels que els senten no els segueixin, sempre hi haurà algú que ho farà».