L'altra guerra de Corea del Nord: la fam

El cadàver d'una vaca sobre la taula esperava la premsa estrangera en una recent visita a un orfenat de Pyongyang i als rebostos s'apilonaven caixes de verdures, tofu, peix i oli, etiquetades en anglès. Són regals personals de Kim Jong-un, aclaria l'encarregada: "Quan va venir, ens va dir que tots eren els seus fills i que els cuidaria". També va prometre que els 225 nens ingeririen 3.500 calories diàries. Engreixarien un atleta d'elit.

La propaganda suggereix els desficis per alimentar la seva població. La política 'byungjin' encunyada pel Kim Jong-un pretén compatibilitzar la carrera militar amb el reflotament de la seva economia comatosa. Tot és boirós a Corea del Nord. Es discuteix quant li falta per aconseguir un míssil nuclear que arrasi Washington i l'èxit de les seves reformes amb similar ardor.

L'ONU descriu un paisatge apocalíptic. Les devastadores inundacions i les pitjors sequeres en 16 anys que ha encadenat Corea del Nord aquest any reduiran en un terç la seva producció agrícola el següent, sostenia un estudi recent. Dos de cada cinc habitants pateixen malnutrició i el 70 % depèn del sistema de distribució estatal per sobreviure. Les racions han caigut als 400 grams diaris, per sota dels 573 grams de l'objectiu governamental. Entre el juliol i el setembre de l'any passat arribaven quasi als 300 grams. L'ONU ha aprovat una partida de 6,3 milions de dòlars en ajudes per compensar l'escassetat d'arròs, blat de moro, patates i altres aliments essencials. No es recordava un context tan alarmant des de les fams que als 90 van deixar un milió de morts, un 5% de la població.

Els soldats

Alguns analistes amb fonts a l'interior asseguren que les retallades han arribat al mimat estament militar i que els seus 1,2 milions de soldats no tenen l'elemental forma física per entrar en combat. Corea del Nord va destinar a Defensa entre el 2004 i el 2014 una quarta part del seu PIB, de lluny el percentatge més alt del món.

I al racó oposat hi ha l'espectacular creixement econòmic del 3,9 % el 2016, segons el Banc de Corea (Seül). Utilitza indicis per l'absència de dades oficials i les seves estimacions generen desconfiança en els experts, especialment quan li atorgava taxes modestes de l'1% o l'1,5 %. L'última, assenyalen, és més realista.

És aconsellable l'escepticisme davant els càlculs de l'ONU i del BOK, assenyala Benjamin Katzeff Silberstein, coeditor de la web 'North Korea Economy Watch'. "Encara que poden ser reals al mateix temps: l'economia ha registrat un creixement significatiu en els últims anys però venia d'uns nivells molt baixos i ha beneficiat els diferents segments de la població en diferents graus", assenyala. L'analista, igual que el gruix del gremi, concedeix que les condicions de vida en general han millorat molt en l'última dècada.

Kim Jong-un va anunciar quan va ocupar el tron el 2011 en la mort del seu pare que la seva prioritat era la prosperitat del seu poble i en la tradició nacional va sonar contracultural. L'autosuficiència alimentària és indispensable quan les sancions ofeguen el seu comerç internacional. "Aconseguir-la serà com una bomba d'hidrogen cap als nostres enemics", va clamar al juliol el diari 'Rodong Sinmun', principal òrgan del Govern. Pyongyang ha empès ramaders, agricultors i voluntaris a solucionar els crònics dèficits. La missió és àrdua perquè els desastres naturals s'alien amb una orografia muntanyosa en el 70% del seu territori que redueix la superfície arable. El pla quinquennal aprovat al maig introdueix millores d'explotació per doblar la producció de gra el 2030.

Manipulació genètica

Notícies relacionades

¿Per què hi ha fam a Corea del Nord?

L'ONU condemna Corea del Nord i exigeix que "aturi" el llançament de míssils

En aquesta recent visita a Pyongyang era evident la fal·lera governamental per mostrar els èxits econòmics, els esforços per cuidar la seva gent i la seva immunitat a les sancions. Una piscifactoria de la capital produeix 2.500 tones de silur anuals destinats a col·legis, hospitals i mercats de la capital. Alguns exemplars passarien per balenes. La nova espècie autòctona és la barreja de femelles hongareses i mascles egipcis. Va ser idea de Kim Jong-un, també expert en manipulació genètica, que va quintuplicar la producció anual. "Tot és local: la tecnologia, la maquinària i el pinso, que abans havíem d'importar", assenyalava amb orgull Hong Sun Gwon, cap de producció. Els locals entrevistats per aquest diari corroboraven que el peix s'havia multiplicat als mercats en els últims anys. També als supermercats que comencen a esquitxar la capital abunden xocolata, galetes o patates fregides locals que substitueixen les xineses.

Kim Jong-un ha vinculat la seva legitimitat a la millora de la qualitat de vida del seu poble i ha incentivat unes incipients reformes que recorden sense remei a les de Deng Xiaoping. ¿Es preocupa realment més que els seus predecessors del benestar del poble? "La resposta curta és sí. Ha deixat més marge als mercats, i gran part de la població hi està involucrada", respon Stephen Haggard, autor d'un llibre sobre els episodis de fam dels 90. Recorda que Corea del Nord és un país pobre, que la inversió prioritza la capital i que les desigualtats han augmentat en una societat orgullosament socialista. "Les sancions limitaran el desenvolupament i amb la Xina participant-hi activament és molt probable que l'economia recaigui en els seus problemes aquest any", vaticina.