Fillon serà el candidat de la dreta francesa en les presidencials del 2017
L'ex primer ministre s'imposa clarament al seu rival, Alain Juppé, en les primàries del partit
El dirigent competirà per l'Elisi amb un pograma conservador en el terreny social i thatcherià en l'econòmic
Tot apunta que Fillon disputarà la presidència de l’Estat a Marine Le Pen, la candidata de la ultradreta. /
François Fillon, el polític d’aspecte auster que fins fa unes setmanes era un perfecte número dos i a qui Nicolas Sarkozy considerava un perdedor nat, serà el candidat de la dreta francesa en les eleccions presidencials de la primavera que ve. Serà, així mateix, qui, amb tota probabilitat, es convertirà en el futur president de la República.
Amb un programa ancorat en la dreta clàssica, thacherià en el pla econòmic i conservador en el social, el també diputat de París s’ha guanyat el favor d’un electorat burgès de províncies, catòlic i d’edat avançada, que aplaudeix les seves intencions d’aplicar una teràpia de xoc per fer sortir el país de la crisi i mà ferma davant el terrorisme gihadista.
En la segona i definitiva volta de les primàries de la dreta francesa celebrades ahir, Fillon, de 62 anys, es va imposar amb claredat davant el seu principal rival, l’ex primer ministre de Jacques Chirac i actual alcalde de Bordeus, Alain Juppé, de 71 anys, que va felicitar el seu contrincant poc després que es coneguessin els primers resultats i li va desitjar sort en la carrera cap a l’Elisi. Fillon va aconseguir el 67% dels vots. Juppé el 33%.
VÈNCER L’IMMOBILISME
El vencedor va atribuir la seva victòria a una campanya «basada en les conviccions» i va allargar la mà «a tots els que vulguin servir el país». «Aquest quinquenni que s’acaba ha sigut patètic. Cal posar-hi fi», va dir. «Tinc el deure de vèncer l’immobilisme i la demagògia. L’esquerra és el fracàs. L’extrema dreta és la fallida», va continuar, donant el tret de sortida de la campanya a les presidencials i entre aclamacions de «Fillon president».
Indiferent a les crítiques dels que el veuen com un reaccionari recolzat pels nostàlgics d’una França «rància», Fillon es considera hereu del gaullisme, representant d’una dreta sobiranista i patriota, que creu en l’autoritat, la llei i l’ordre d’un Estat fort.
«Un delinqüent no és un menor que es busca a si mateix. És un delinqüent. I un gihadista no és cap desequilibrat. És un terrorista. La seguretat ha de ser a tot arreu i per a tothom. La impunitat zero serà la regla», va llançar divendres davant 7.000 simpatitzants.
Per Fillon, França no és «cap suma de comunitats o de clans», sinó un país amb una identitat, uns costums i una cultura que els immigrants han d’assumir. «La immigració sense assimilació ha de parar. Els estrangers tenen deures abans de reclamar drets», sosté qui pretén reduir la immigració «al mínim» i establir un sistema de quotes.
Ferma és també la seva visió sobre l’Islam radical, al qual ha promès «combatre sense pietat». Entre les seves propostes hi figura acabar amb el salafisme i aclarir les relacions amb l’Aràbia Saudita i Qatar. També pretén que la religió musulmana accepti les regles que el catolicisme, el judaisme i el protestantisme han assumit des de fa dècades.
En el terreny econòmic planeja dràstiques retallades en la despesa pública, reduir mig milió de funcionaris i el final de la jornada laboral de 35 hores. Un programa d’inspiració thatcheriana que Juppé va qualificar de «brutal», però que els electors han plebiscitat. La França que el seu triomf dibuixa és la d’un país conservador en el terreny moral, oposada al multiculturalisme i russòfil en política exterior.
DUES VISIONS DE FRANÇA
«Avui es dibuixen dues visions diferents. Una, que jo titllo d’hiperliberal, que amenaça de desmuntar el cos social, i la meva, humanista, liberal,» va dir Juppé en l’últim míting de campanya.
La que ha triomfat és la visió de Fillon que ha comptat amb el suport sense fissures de les bases del partit Els Republicans. La jornada es va caracteritzar per una gran mobilització que ha portat a les urnes més de 4 milions de persones.
Notícies relacionades«Per fi tindrem algú de dretes en el poder. És l’última oportunitat per a França», deia a les portes d’un col·legi electoral parisenc un jubilat de 84 anys.
«Sincerament, no estic gaire segur que hi hagi diferències entre Fillon i Le Pen perquè en els seus programes hi ha punts en comú», assenyalava Ludovic, músic de 45 anys, després d’haver votat per Juppé, el candidat de la moderació que ha fet, sense èxit, bandera de la «identitat feliç» i la unió dels francesos.
- Procés a Tailàndia La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
- El laberint català Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Terratrèmol hores abans de l’inici de la campanya catalana Sánchez anul·la la seva agenda i es planteja renunciar després de la investigació a la seva dona
- BCN expandirà el bus a demanda durant els pròxims tres anys
- A tot Espanya Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR