Fillon posa la directa cap a l'Elisi amb un programa ultraconservador

L'ex primer ministre de Nicolas Sarkozy defensa idees econòmiques d'inspiració thacheriana

El dirigent promet revisar el dret d'adopció dels gais i establir quotes per a immigrants

3
Es llegeix en minuts
EVA CANTÓN / PARÍS

François Fillon ha desbaratat els pronòstics que el situaven com el tercer home en les primàries organitzades per la dreta francesa per elegir el seu candidat en les eleccions presidencials de la primavera que ve. Amb uns postulats de dreta extrema en l’àmbit moral i ultraliberal en l’econòmic, l’ex primer ministre de Nicolas Sarkozy ha aconseguit atraure’s un electorat conservador i catòlic que sembla aclarir-li el camí cap a l’Elisi.

Fillon no només ha apartat de la carrera l’expresident Sarkozy, sinó que surt en situació d’avantatge en la segona volta de les primàries que tindran lloc el 27 de novembre. Diumenge va aconseguir el 44% dels vots davant el 28% que va obtenir Alain Juppé, també ex primer ministre i actual alcalde de Bordeus, que era el gran favorit.

Fillon, de 62 anys, diputat per París i gran amant de la fórmula 1, ha recollit en la recta final de la campanya els fruits d’un treball minuciós que va començar a preparar el 2013, un any després de les guerres intestines desencadenades en la seva família política arran de la derrota de Sarkozy davant el socialista François Hollande.

Durant els cinc anys que va ocupar el palau de Matignon (2007-2012) va suportar estoicament els continus menyspreus de Sarkozy, que en privat solia referir-se a ell com «un pobre home». D’aquí que els mitjans gals interpretin el seu triomf com «la revenja del col·laborador».

AUSTERITAT NEOLIBERAL / Darrere d’a-questa imatge d’home corrent i de caràcter temperat, els francesos han vist emergir un polític que assumeix sense complexos els postulats de la dreta clàssica i fa bandera de la «ruptura» per reformar un país amb una notable resistència al canvi. Fillon defensa una cura d’austeritat de caràcter neoliberal i inspiració thatcheriana per adaptar el model social francès a les exigències de la globalització. Planteja retallar la despesa pública en 110.000 milions d’euros, augmentar en tres hores l’actual jornada laboral de 35 hores, eliminar 500.000 llocs de treball de funcionaris i situar en els 65 anys l’edat legal de la jubilació, que ara és de 62 anys. Un programa coherent amb l’anàlisi que va fer el 2007, poc després d’arribar al cap de l’Executiu. «Un Estat en situació de bancarrota», va manifestar.

Fillon s’ha atret amb les seves propostes la classe empresarial, però la seva espectacular remuntada es deu també al suport de la conservadora burgesia de províncies i de l’electorat catòlic. Ha promès situar la família en el «cor de les polítiques públiques» i revisar el dret d’adopció de les parelles homosexuals.

Pel que fa a la seguretat, el seu programa recupera la proposta de François Hollande –que mai va veure la llum– per retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme i augmentar el pressupost de Defensa en 10.000 milions d’euros. Endurir les condicions de reagrupació per als immigrants, establir quotes d’entrada als país i retirar les ajudes socials als que faci menys de dos anys que viuen a França figuren igualment entre les seves propostes.

BONES RELACIONS AMB PUTIN / En matèria educativa, el seu gran projecte és «reescriure els programes d’Història perquè siguin concebuts com un relat nacional» i els alumnes «tornin a tenir confiança en la pàtria», un plantejament que inquieta els historiadors.

En l’àmbit internacional, les seves bones relacions amb Vladímir Putin el converteixen en un bon aliat del Kremlin. Fillon és partidari de comptar amb Rússia i l’Iran en la lluita contra l’Estat Islàmic i no tindria problemes a seure a parlar amb el president Baixar al-Assad, a qui considera un interlocutor vàlid al vesper sirià. Idees que ha recollit en el seu últim llibre Vèncer el totalitarisme islàmic.

Notícies relacionades

Si arriba a l’Elisi, Brussel·les s’haurà de preparar per tenir al davant una França gelosa de la seva sobirania nacional partidària d’un Schengen judicial que expulsi del territori europeu els delinqüents amb una condemna ferma.

La seva autoritat sense estridències i la preparació dels temes que va demostrar en els tres debats televisats durant la campanya l’han convertit en el candidat de consens que combina la fermesa de Sarkozy amb la calma de Juppé, sense les estridències del primer ni les pulsions centristes del segon.