Anar al contingut

Empresari, 'business angel¿ i expert en tecnologia.

Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña: «En cinc anys tindrem un ensurt pitjor que el de París»

Núria Navarro

Els terroristes de l'Estat Islàmic (EI) van orquestrar els atemptats de París amb una playstation i van estavellar l'avió rus a Egipte amb una llauna de Schweppes Gold. Foteses comparades amb el que utilitzaran en un futur pròxim, alerta Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, expert en tecnologies de la informació. En el seu llibre El quinto elemento (Deusto) -no apte per a aprensius- desgrana l'avanç de la ciberguerra.

-El pròxim 13-N serà tecnològic, assegura.

-No en tinc cap mena de dubte. Començarà amb un clic. Aquests grillats ja s'estan plantejant com fer-ho. Una temptativa rudimentària va ser l'atac tecnològic de l'EI a la TV5 francesa a l'abril. L'apagada de vuit hores només va produir un perjudici empresarial, però la cosa anirà a més.

-¿Per què n'està tan segur?

-És molt difícil aconseguir una ogiva nuclear a Ucraïna, però l'alta tecnologia és avui un producte bàsic que es replica fàcilment. Per una altra part, perquè un tarat agafi el kalàixnikov o es posi un cinturó d'explosius, se li ha de menjar el coco dient-li que anirà al cel i l'esperaran 50 verges. És més fàcil convèncer un tipus en una muntanya al Pakistan que faci volar un dron sobre el Bernabéu en un Madrid-Barça i el faci esclatar. No corre cap risc.

-¿I per quan preveu aquest 'big one' dels atemptats?

-Abans de cinc anys tindrem un ensurt molt gran. L'FBI ja ha desmantellat camps d'entrenament amb drons d'Al-Qaida. És el que té la tecnologia. De la mateixa manera que, en un poblet de Houston, l'Exèrcit americà té uns xavals de 20 anys que dirigeixen drons i bombardegen un país al Pròxim Orient com si fos un videojoc, els dolents també ­n'aprenen.

-Això és difícil d'arreglar, ¿oi?

-Quan el 2001 van xocar els avions contra les Torres Bessones, la seguretat consistia a passar un detector de metalls. A partir de llavors utilitzen un escàner corporal 3D que detecta si l'ungla del peu ha estat en contacte amb pólvora en les últimes hores. Ha de passar una cosa horrible com allò perquè s'inverteixi en una indústria que respongui al mal ús de la tecnologia.

-Anonymous ha declarat la seva ciberguerra a l'EI. Ja és alguna cosa.

-¡Només és simbòlic! ¿Què atacaran?

-L'EI mou 9.200 comptes de Twitter, a raó de 90.000 tuits al dia.

-Els utilitzen per a la propaganda, com els vídeos. Si Anonymous boicoteja aquests comptes, ells n'obriran uns altres. No els canviarà la vida als tipus que estan en una haima, al desert. L'EI només utilitza la tecnologia per captar i enviar missatges al món, però no en depenen per viure. Els atemptats els preparen cara a cara.

-Res de mòbils.

-No. El 2001, quan EUA perseguia Ussama Bin Laden, aquest viatjava un dia amb el seu xòfer. En un moment donat, li va proposar prendre camins diferents i li va donar el mòbil al subordinat. Abans de 24 hores havia caigut un míssil al seu cap. Avui, a nivell tecnològic, tenen dues marxes.

-¿En mans de qui està la ràpida?

-Una elit prova coses, encara que gràcies a Déu encara són rudimentàries. I dic «gràcies a Déu» perquè les infraestructures crítiques, unes 3.700 a Espanya, són tan vulnerables que estaríem vivint desastres cada dia.

-¿Aquestes 3.700 estan sota control?

-Hi ha un departament a Lleó en què treballen 220 professionals. Als EUA són 60.000 -per a uns 30.000 punts crítics- i a la Xina, 100.000. Com més gran és l'àmbit tecnològic d'un estat, més dependència té de la tecnologia. Si l'EI fos un país, ¿què podríem fer? Gairebé res. Els seus bancs i hospitals no depenen de sistemes informàtics. La resposta avui només pot ser física, com el bombardeig dels EUA als combois de petroli. Els va fer perdre 450 milions d'euros. Això sí que els fa mal.

-Això els nord-americans. ¿I aquí?

-L'Estat espanyol ha de fugir de la retòrica, com parlar de la creació del ciberconsell de seguretat, i dotar de recursos una indústria que ens protegeixi. ¡Hem de persuadir-los! I no només davant el ciberterrorisme. El Brasil va viure una apagada massiva després de l'atac de hackers a l'Operadora Nacional del Sistema Elèctric. Li van demanar un rescat.

-Total, ¿proposa més tecnologia contra la tecnologia vil?

-Així és. Si sabem que un dron carregat amb mig quilo d'explosius es pot conduir fins a la Moncloa sense problema, ¿per què no hi ha una contratecnologia que ho eviti? A penes hi ha petites temptatives militars, com neutralitzar drons per mitjà de so o de camps magnètics. El més aterridor és que avui dia no hi ha solució a les potencials amenaces tecnològiques.

-¿Insinua que estem inermes?

-Gràcies a Déu no som conscients de les moltes amenaces possibles i la nul·la resposta que s'hi pot oposar.

-Posi'n algun exemple.

-Es pot accedir a una depuradora d'aigua i enverinar-la afegint-hi més clor del prescrit, i carregar-se així una ciutat sencera. O atacar una central elèctrica o una de nuclear. Aquest és el tipus de riscos que viurem en les pròximes dècades.

-Sona a coartada ideal per vigilar-nos a tots.

-¡Ja ho estem! I aquest és un altre assumpte del qual no som conscients. Passegem amb un somriure a la boca amb el nostre smartphone,un aparell que és un milió de vegades més avançat que l'ordinador de l'Apolo XI amb què l'home va anar a la Lluna, però vivim en una llibertat vigilada.A molta gent li és igual. «Total, jo no sóc un terrorista», argumenten. És una manera de veure-ho.

-No és la seva.

-No. Existeix una vigilància preventiva massiva.

-¿Qui és el supervigilant?

-El principal és l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) nord-americana. El CNI també vigila; però no té la capacitat massiva que ja tenia la NSA el 1991 amb la xarxa Echelon, que grava 3.000 milions de trucades cada dia. I els serveis secrets britànics, els seus aliats, poden punxar cables submarins d'internet i gravar tot el que hi passa en 48 hores. El 2020 esperen poder gravar el trànsit d'un mes.

-Saber tant li deu provocar amar­gura.-Em provoca angoixa pensar que la gent no és conscient del món en què vivim. El meu llibre comença amb la frase de Benjamin Franklin: «Aquells que sacrifiquen llibertat per seguretat no mereixen ni l'una ni l'altra». Hi ha drets fonamentals que han d'estar sempre fora de concurs. Però alguns, quan els ho adverteixo, em prenen per conspiranoic.

-¿I no?

-Tot el que dic està provat.

-Per curiositat. ¿Quin mètode profilàctic utilitza algú com vostè?

-S'ha d'aplicar la lògica i renunciar a avenços tecnològics quan et prenen més del que et donen.

-Sigui una mica més precís.

-Tinc un iPhone 6, però un membre de les forces de seguretat de l'Estat que vaig utilitzar com a font per al llibre em va fer un regal. Va comprar a e-Bay un Nokia 3100 i una targeta de prepagament a nom d'una immigrant romanesa que les compra per a la revenda. Amb aquest Nokia de fa 15 anys, la triangulació té una diferència de tres quilòmetres quadrats. Ningú pot saber amb qui ni on estic. No té geolocalitzador.

-Als diputats espanyols el primer que fan és regalar-los un iPhone.

-Ja ho veu. I el pitjor és que la Patriot Act dictada pels Estats Units el 2001 ordena que tot el que passa en una terminal de tecnologia americana és gravat. Així que si la NSA demana a Apple la informació d'un telèfon de la seva marca, ha d'entregar-la.

-¿Sense ordre judicial?

-Fins i tot sense. Així que si Washington vol saber el que parlen, pensen o emmagatzemen els congressistes i senadors espanyols en els seus iPhones, només han de fer una trucadeta.

-Es deuen fer un tip de riure, segur.

-Doncs passa el mateix amb l'ús de Windows en els ministeris. Haurien d'utilitzar un sistema operatiu de codi obert de manera que, en cas de conflicte amb un altre país, no hi puguin accedir i treure'n fins i tot les claus.

-Escolti, vostè és un emprenedor. ¿No creu que la por és mala companya?

-La por és dolenta. Suspendre els amistosos Espanya-Bèlgica i Alemanya-Holanda ha sigut un mal missatge. És una victòria moral per als gihadistes. El més bo és l'a­lerta.

0 Comentaris