El club que gronxa el bressol

El món es pregunta, molt sovint, amb massa freqüència (bé, la mateixa amb què aquest país recol·lecta èxit rere èxit), d'on li ve la puixança, la força, el protagonisme, la vitalitat, la competitivitat, el carisma, l'ADN esportiu a Catalunya.

I el món rep, dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, any a any, milers d'exemples si l'un brillant i exemplaritzant l'altre encara més. I no solament estem parlant del Barça, que també. O no solament amb la preciosa i innovadora campanya de l'Agrupació Esportiva Monells, fomentant en el futbol base la prioritat dels valors sobre el joc, que també. Estem parlant del bàsquet de Badalona. O de l'hoquei sobre patins de Voltregà. O de l'hoquei sobre herba de Terrassa. O del prodigiós handbol de Granollers.

L'esport d'una ciutat

I som aquí, a Granollers. Un altre exemple més d'aquesta eufòria, complicitat, entrega generosa i organització exquisida fins a convertir-se en el bressol de l'handbol espanyol. I mundial. Aquesta setmana, Granollers viu (juntament amb les Franqueses, Canovelles i Vilanova del Vallès) la meravellosa Granollers Cup, una cita única, majestuosa, global, que col·loca aquestes poblacions a la cúspide de l'esport mundial al congregar als seus carrers, als seus col·legis, instituts, escoles, patis, pavellons, hotels, residències i càmpings els millors nens i nenes del món, que es passaran una setmana jugant a preu fet, no solament per competir i aprendre, sinó també per conviure, perquè això és l'esport, això és la Catalunya esportiva.

I això ja fa 16 anys que dura. Van començar amb 60 equips i aquest any corren, salten, defensen, ataquen, golegen, guanyen i perden 350 equips, amb més de 4.200 nens i joves d'edats compreses entre els 12 i 20 anys. Es juguen 250 partits cada dia en 16 pistes diferents. No només el Pavelló Olímpic, no; també es juga a la preciosa i curiosa pista instal·lada al mateix centre de la ciutat, a la plaça de la Porxada.

Diuen que només a Suècia s'atreveixen a organitzar una cita d'una envergadura semblant. D'aquí ve que siguin molts, molts, els equips que vénen del nord d'Europa. És més, Noruega, on l'handbol és l'esport rei o gairebé, porta fins a 50 equips femenins. Ells i els conjunts que arriben de Portugal, Colòmbia, l'Índia, Geòrgia, Itàlia, Kenya, Nigèria, Egipte, Rússia, Islàndia, Alemanya, el Canadà, Bòsnia, el Brasil, França, Suècia i, per descomptat, de la resta d'Espanya ho fan per competir però també per passar-s'ho bé i nturalment per conviure.

Notícies relacionades

Madrid i Bayern es preparen per a una ‘tempesta perfecta’

Hummels segella la tragèdia del PSG

«És l'experiència més meravellosa que he viscut mai», explica Raúl Campos, exjugador de l'Handbol Granollers i coordinador durant aquests dies del torneig femení. «Es tracta d'una oportunitat única per als nens i nenes de clubs modestos, que mai podrien enfrontar-se a equips d'altres països o continents si no fos per la Granollers Cup, que els uneix a tots».

Noms coneguts

I, és clar, Campos també comparteix la idea que «l'intercanvi de cultures, idiomes, costums i joc fa que els nens s'ho passin d'allò més bé». Sense oblidar, assenyala Campos, que «l'handbol que es juga, que es veu, és d'altíssima qualitat». Per aquí hi ha Gonzalo Pérez de Vargas, porter del Barça, padrí de la competició, que el primer dia va penjar una foto seva a les xarxes socials de quan jugava... la Granollers Cup, el torneig en què ell va començar fa anys.