Anar al contingut

Cinema

L'Acadèmia del Cinema Català ret homenatge a Esplugas City

Es col·loca una placa explicativa en el lloc que va ocupar el poblat per recordar els estudis que van situar Esplugues al mapa dels espagueti-western dels anys 60 i 70

LAURA MARÍN / ACN / ESPLUGUES

periodico

foto 3283172
esplugues-city taularodona1
esplugues-city-5
esplugues-city-7
esplugues-city-3
esplugues-city-2

/

El saloon, el despatx del xèrif, la barberia, el banc, les portes de vaivé, les boles de salicorn que roden pels carrers de terra i els duels... Carrers, edificis i escenes que ja formen part de l'imaginari col·lectiu d'Esplugues i que l'Acadèmia del Cinema Català ha volgut homenatjar ara col·locant una taula explicativa allà on, entre 1965 i 1972, va estar Esplugas City, el poblat construït pels germans Balcázar per donar vida a grans produccions del western.

En una època en què Barcelona estava perdent la majoria dels seus estudis de cinema, els germans Balcázar, fundadors de Produccions Cinematogràfiques Balcázar (1951) i la distribuïdora Filmax (1955), van crear a Esplugues uns estudis de producció i doblatge amb cinc platós. Allà es van rodar pel·lícules de la seva productora, com ‘Once pares de botas’ (1954), de Rovira Bleta; ‘Relato policíaco’ (1954), d'Antonio Isasi-Isasmendi; ‘Yo maté’ (1957), de Josep María Forn; ‘El tigre se perfuma con dinamita’ (1965), de Claude Chabrol, o ‘El yankee’ (1966), de Tinto Brass.

Els germans Balcázar es van adonar, a més, de la necessitat de tenir un espai on rodar els exteriors, motiu pel qual van construir un poblat de l'oest americà conegut com Esplugas City, que buscava principalment donar sortida a la demanda espanyola i italiana de l'espagueti-westerns.

Escenari de 70 pel·lícules

El poblat, dissenyat per l'arquitecte Juan Alberto Soler, ocupava 9.427 metres quadrats i tenia tres carrers i unes 40 cases distribuïdes entre les de fusta de l'oest miner, les de pedra dels poblats pròspers i les mexicanes. També hi havia el saloon, el despatx del xèrif, la barberia, els magatzems, el banc i l'església. La majoria d'aquests edificis eren corporis, tot i que altres només tenien construïda la façana.

Esplugas City va servir com a escenari d'una setentena de pel·lícules en nou anys. Entre aquests films, de producció tant europea com nord-americana, es troba ‘Pistoleros de Arizona’ (1965), ‘Una pistola para Ringo’ (1965),'Crónica de un atraco' (1968) i 'El más fabuloso golpe del Far West' (1970). L'últim film rodat va ser ‘Le llamaban Calamidad’ (1972), durant el rodatge del qual el poblat va ser dinamitat i incendiat de veritat, fent coincidir el final de ficció amb el final real del poblat espluguí, ja afectat per la decadència del western europeu.

Els germans Balcázar van voler convertir el lloc en un parc temàtic del gènere, que hauria sigut el primer d'Europa. No obstant això, els permisos de l'Ajuntament van trigar a arribar i, quan finalment els van aconseguir, la ciutat de l'oest va tenir la mala sort de ser visible des de l'autopista. El llavors ministre franquista d'Informació i Turisme, Alfredo Sánchez Bella, va veure el lloc des de l'autopista i va demanar la seva demolició, ja que considerava que xocava amb la imatge d'un país que volia aconseguir la modernitat.

A més de destruir la ciutat, els germans Balcázar van vendre quatre platós i els edificis d'oficines que tenien. El plató que quedava i l'estudi de doblatge van ser venuts el 1973. Ara, de l'espectacular estudi cinematogràfic i de la ciutat espluguina de l'oest, no en queda ni rastre.

Acte commemoratiu

Aquest any, quan es compleixen 53 anys des de la construcció d'Esplugas City, l'Acadèmia del Cinema Català ha volgut retre homenatge als Estudis Balcázar. L'acte commemoratiu, que va tenir lloc al novembre, va comptar amb la presència de la presidenta de l'Acadèmica, Isona Passola, qui va recordar que allà “s'havien format molts professionals”, l'actor i diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Juanjo Puigcorbé, qui assegurava que “era un acte de reconeixement al meravellós poble dels somnis que va ser Esplugas City”, i l'alcaldessa del municipi, Pilar Díaz, que reivindicava com “actes com aquest ens fa mirar amb orgull el nostre passat i ens ajuda a interpretar el present”.  

A l'acte, també es va estrenar el documental ‘Goodbye Ringo’, de Pere Marzo, una coproducció en la qual ha participat l'Ajuntament d'Esplugues, que recull vivències i anècdotes de persones que van treballar a Esplugas City.

Entre aquests professionals, es trobava el director de fotografia Paco Marín, que durant l'esdeveniment va assenyalar que d'Esplugues “n'han sortit grans professionals, va ser un germen que va nodrir la professió”. Per la seva banda, el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, va afirmar que els estudis Balcázar “van ser una gran fàbrica i un planter, fins que va encallar la gallina dels ous d'or, les subvencions”.

Més notícies d'Esplugues a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

0 Comentaris
cargando