El Periódico

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Trump pot aplanar el camí a demòcrates com Sanders

AFP / SAUL LOEB

Bernie Sanders, durante su intervención en la convención demócrata, este lunes en Filadelfia.

Jordi OriolaBarcelona

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Divendres, 11 de novembre del 2016 - 14:00 h

Normal que tothom parli de les eleccions d'EEUU, és el país més influent del món encara. Donada la rellevancia que té, ens haurien de deixar votar-hi.

La victòria de Trump ens ha sorprès, cert, però no és primera sorpresa que ens arriba d'aquell país. Alguna cosa profunda hi està succeint a nivell social que no acabem de comprendre per què ara hagi passat això i, també, perquè fa uns mesos, Bernie Sanders, que s'autoproclamava socialista i amb un discurs dur contra les pràctiques capitalistes abusives, va rivalitzar amb Hillary Clinton en les primàries demòcrates. Això va ser sorprenent pero també font d'esperança, en comprovar que hi ha tanta població d'esquerres contraria als valors i les polítiques que porten endavant els Estats Units. Hi ha esperança...

He sentit dir a nordamericans que Obama ha estat un desastre. Això sorprèn aquí perquè Obama es veu amb bastant bons ulls. I aquests mateixos nordamericans veien horrorós que guanyés Hillary. Recordo haver preguntat a un nordamericà progre: "Què està passant als EEUU amb aquests candidats que hi ha?" i ell respondre'm: "Als Estats Units estem escandalitzats. Si guanya serà un desastre. A nivell econòmic i a nivell de drets i de tot serà un apocalipsi. Potser que hi hagi una guerra interna als EEUU. Esperem que no guanyi Hillary Clinton...". I jo, atònit interrompre'l preguntant: "T'has equivocat, no? Has volgut dir 'si guanya Trump', oi?". I ell va respondre: "No, si guanya Clinton el país s'enfonsarà en la crisis i seguirà degradant-se, necessitem algú amb idees clares com Trump". Em vaig quedar a quadres.

Quan vaig investigar una mica el tema, vaig comprovar que, en això, tenia raó i que, tret d'un moment inicial en que certs mitjans van donar canxa a Trump perquè era xocant i sorprenent, un cop es va veure que podia realment guanyar, tot l''establishment' ha apostat per Hillary, una candidata del sistema i que no generarà estirabots ni turbulències inesperades, és a dir que mantindrà l'status quo favorable als poders financers. El que em sorprèn és que es percebi que Trump és alguna cosa diferent i que no representarà el mateix sistema que ha regit els EEUU fins ara.

Cal recordar que Hillary tampoc era una santa. Tampoc donava molta confiança això que tot l''establisment', que Bernie Sanders proposava de controlar, apostés tant per ella. Però està clar que molta gent ha votat Hillary per intentar frenar Trump. Ara mateix no és tan clar que Sanders no hagués estat un millor candidat enfront de Trump perquè precisament, el que deu haver-lo ajudat més ha estat que es percebés a Clinton com la continuïtat de tot el que fastigueja i, en canvi, Trump com un fuet antipolític i 'antiestablishment'.

Però no confonguem el Trump que demanava el vot amb el Trump que governarà. No té perquè ser el mateix. Evidentment el personatge fa força por. És un milionari arrogant, masclista, xenòfob però també intueixo que Trump, una vegada esdevingut president dels Estats Units, no farà coses gaire diferents de les habituals.

Sí hi haurà un gran retrocés a nivell de drets socials, una reducció de polítiques socials, un enfortiment del neoliberalisme i una diplomàcia molt arrogant, impositiva, indiferent als drets humans i que pot ocasionar guerres, però que no serà tan desestabilitzadores com "el personatge Trump" faria preveure, perquè és un país massa poderós perquè es pogui escapar de les polítiques que beneficien els poders fàctics nordamericans i mundials, i perquè Trump, un multimilionari capitalista, tampoc crec que tingui la vocació ni la motivació de canviar aquest sistema que EEUU representa.

Fins i tot és possible que, l'experiència de tenir Trump a la presidència quatre anys aplani el terreny per a un futur candidat socialista en el partit demòcrata de l'estil Bernie Sanders.

Participacions dels lectors

Concentremos esfuerzos en la lucha social

Rubén Gil Prado Cracovia (Polonia)

Desde la distancia, sigo la información nacional a través de los medios digitales y no salgo de mi perplejidad al leer ciertas noticias.... continuar llegint

Tabàrnia, l'amagatall del fracàs unionista el 21-D

Xavier Mas Craviotto Navàs

En un país normal, això no hauria arribat tan lluny. I és que la invenció de Tabàrnia no és res més que una maniobra de distracció perquè ... continuar llegint

La claredat de l'aritmètica parlamentària

Josep Gil Barcelona

70+8 versus 57 pro 155, d'un total de 135 diputats. De què parla Arrimadas quan diu que la democràcia requereix apar... continuar llegint

Los 2 euros al mes de Celia Villalobos

Miguel Fernández-Palacios Madrid

Dice Celia Villalobos –presidenta de la Comisión del Pacto de Toledo que analiza los problemas estructurales del sistema de segurida... continuar llegint

Cambié la alimentación y ya no tengo la gripe

Gemma Morales Puig Barcelona

Potenciem l'esport femení

Paula Santamaría Requesens L'Hospitalet de Llobregat

La política com a mitjà de promoció

Jaume Farrés Boada Olesa de Montserrat

Sempre he pensat, i segueixo pensant, que darrera d'una ideologia hi ha d'haver una preparació. No entendré mai que hom tingui la gosadia d'acceptar ocupar un ... continuar llegint

Personas sin hogar, en tierra de nadie

Santiago Ortiz Córdoba

Recientemente, tuve conocimiento del número descomunal de personas sin hogar que hay en Barcelona, sobre todo las qu... continuar llegint

Aceras, ¿circulación de personas o párking de motos?

José Antonio Ávila Barcelona

Paseas, caminas o andas por una gran mayoría de aceras en Barcelona y, a causa del gran parque motociclista mal... continuar llegint