Obliguen la Seguretat Social a pagar una pensió vitalícia a una treballadora amb fibromiàlgia i depressió

L'afectada va estar empleada durant més de deu anys en una empresa d'autocars de l'illa i exercia les seves funcions com a cap de trànsit. Va demanar a l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la incapacitat permanent, però l'organisme li va denegar la prestació a finals de febrer de 2024 en considerar que les lesions que patia no arribaven a «un grau suficient de limitació de la seva capacitat laboral per ser constitutives d'una incapacitat permanent».

L'empleada va formular una reclamació prèvia contra aquesta resolució administrativa i, de nou, la Seguretat Social la va desestimar el novembre de 2024. La dona, de poc més de 40 anys, no es va donar per vençuda i va recórrer als tribunals. Va interposar una demanda i un jutjat social de Palma li va donar la raó el juny de 2025. El magistrat va declarar la seva incapacitat permanent en el grau d'absoluta i el seu dret a percebre una pensió vitalícia equivalent al 100% de la seva base reguladora de 2.427 euros, amb les revaloracions que escaiguin, i amb efectes de data 27 de febrer de 2024. De la mateixa manera, va condemnar la Seguretat Social a abonar aquesta prestació.

L'INSS va formular un recurs de suplicació contra aquesta sentència i, ara, la Sala social del TSJB ha confirmat íntegrament la decisió inicial.

La sentència d'instància recollia la informació clínica obtinguda a través del dictamen mèdic forense, valorant tant l'informe efectuat per l'equip de valoració d'incapacitats de la Seguretat Social com l'informe pericial practicat a instància de la part demandant, i donava per acreditat un quadre clínic i limitacions funcionals.

Així, la demandant presenta diferents patologies: síndrome fibromiàlgica, tendinopatia d'un tendó de l'espatlla dreta que limita la mobilitat en aquesta zona al 50%, discartrosi cervical amb problemes en diverses vèrtebres, lleu artropatia a totes dues mans, desgast a la ròtula i depressió major.

Segons es declara provat a la sentència, a conseqüència de les patologies osteoarticulars que presenta la dona, es troba «limitada per al maneig manual de càrregues, maneig bimanual de càrregues per damunt de les espatlles, adopció de postures forçades i moviments repetitius de la columna cervical i lumbar». L'afectada està en tractament farmacològic.

A més, en l'examen de salut laboral que li va fer una entitat el passat 9 d'abril de 2024, va ser declarada «no apta» per al seu lloc de feina de cap de trànsit a l'empresa d'autocars dedicada al transport de passatgers per carretera on prestava servei a l'illa.

Depressió

La part recurrent, la Seguretat Social, no va sol·licitar la revisió dels fets provats. Va plantejar que s'havien infringit dos articles de la Llei general de la Seguretat Social per demanar que el tribunal revoqués la sentència inicial. Segons la seva versió, l'empleada pot fer professions sedentàries, amb canvis posturals i mancades d'esforços mentals complexos. A més, va sostenir que el trastorn de depressió major no té aquesta entitat i que correspon a un episodi únic, per la qual cosa la situació patida és més pròpia d'una incapacitat temporal.

Per la seva banda, la defensa de l'afectada va sol·licitar que es confirmés la sentència. Va subratllar que la depressió és persistent, per la qual cosa la dona tampoc no podria fer funcions diferents d'aquelles de la seva pròpia professió.

Notícies relacionades

Condemnada una exempleada per apropiar-se de 100.000 euros d'una empresa de formigons

Detingut l'agressor de la pallissa de Sant Joan de Vilatorrada

«La mateixa part recurrent accepta la manca de modificació dels fets provats, de manera que els fets continguts a la sentència han de regir a l'hora de resoldre el recurs», apunta el TSJB. Així, la sentència, amb la descripció fàctica feta, «comporta la impossibilitat d'exercir qualsevol professió, no existint motiu per reformar el criteri judicial dictat en instància», destaca la Sala.

Els magistrats descarten que hi hagi cap infracció dels articles de la Llei general de la Seguretat Social. També rebutgen l'existència d'error de fet en la convicció fàctica, ja que la resolució ha tingut en compte «els diferents informes mèdics aportats, sospesant-ne el valor i l'eficàcia respectius». Per tant, el tribunal, perquè no existien motius de pes per reformar el criteri judicial, ratifica la decisió inicial.