Blesa: al final de la línia

Saber del suïcidi d'una persona, sigui qui sigui, és una notícia trista. Recordo fa molts anys haver vist al metro de Nova York uns cartells on hi havia una línia verda sobre un fons negre, com si fos l'electrocardiograma d'una vida sana, que s'anava apagant així que n'arribava al final. La publicitat oferia ajut a aquells que se sentien al final de la línia. No calia dir la paraula suïcidi; tothom hi podia entendre perfectament a quins problemes de salut feia referència.

Les situacions límits poden guiar i fixar les persones en camins estrets i sense sortida. Compartir-ho amb qui es té confiança pot ser la manera d'evitar un desenllaç sense tornada. Negar que hi ha persones que transiten per aquests camins és negar l'evidència d'aquest fatal final. Parlar-hi, prevenir-ho, actuar, potser sigui la forma d'evitar aquest final trist. I, sobretot, no jutjar tant en relació a la persona com en la denúncia, un cop més, dels errors que ens poden costar tan cars.