Tecnologia sense gènere

No és una qüestió de gènere sinó de diversitat. «No hi ha una gestió masculina o femenina sinó formes diferents de gestionar», va afirmar Ana Maiques, cofundadora de Starlab i Neuroelectrics durant la jornada Ciència i tecnologia: La dona davant el binomi del segle XXI, organitzada per Esade i Google.

Durant la sessió es va analitzar per què hi ha moltes menys fèmines que homes en carreres tecnològiques, en matemàtiques o enginyeries. Aquesta trobada va reunir dones referents dels àmbits acadèmic, empresarial i institucional de primer nivell per debatre i posar en relleu el seu paper en els sectors científic i tecnològic.

Com que són les professions amb més futur, no ens hem de conformar que les dones siguin només el 30% en aquesta classe de carreres, encara que n’hi hagi en llocs destacats en firmes tecnològiques a Espanya. Això seria com optar per tenir només «el 30% de capacitat d’influència», segons Carme Artigas, cofundadora de Synergic Partners. Segons el seu parer, a més a més, «el talent no té gènere i la clau és la diversitat».

I tot això demostra que «l’educació segueix sent l’assignatura pendent», va sentenciar Carmen Casero, directora general de Treball Autònom de l’Economia Social i de la Responsabilitat Social de les Empreses del Ministeri d’ocupació. Artigas va dir que les carreres tecnològiques o l’emprenedoria o la innovació s’associen a una cosa menys segura i moltes dones no les veuen com a sortida «perquè pensen en clau familiar».

En tot cas, una de les solucions seria incloure la tecnologia en els programes d’estudis de totes les carreres, perquè totes la necessiten, va apuntar Maiques. «S’hauria d’iniciar a P-3 i començar a imprimir la passió per la tecnologia», va afegir.

Notícies relacionades

Les 57 rutes intercontinentals del Prat fan preveure un any de rècord

Naturgy revèn un 5,5% d’accions pròpies arran de l’autoopa

Ho va subscriure Àngels Roqueta, fundadora de Compas Equity Partners, que va recordar els aspectes socials i culturals d’aquesta qüestió. En el cas dels homes se’ls pressiona més perquè siguin enginyers o científics. En canvi, a les dones no i, per tant, si no ho acaben sent «no es veu com un fracàs», va afirmar.

Per la seva part, Núrial Agell, directora del departament d’Operations, Innovation i Data Sciences d’Esade, va destacar que l’entorn familiar i social «és una mica més intolerant amb els errors de les dones». Això fa, va afegir, que «les dones tinguin més por a fallar i estiguin més forçades a la perfecció». Per això «les dones socialitzen l’èxit i capitalitzen l’error», va afegir Artigas. Però hi ha un símptoma que les coses comencen a canviar i és que «també hi ha alguna dona mediocre» amb càrrec, va dir fent broma.