Explosió a Viladecans: el Xavi no respon al mòbil

«¡Xavi, Xavi! ¿On ets, Xavi?». Entre sanglots i crits de desesperació enfilava el carrer la nòvia de la víctima de l’explosió de Viladecans, que es temia el pitjor en el breu trajecte que hi ha des del seu pis a la barriada de Poblado Roca. «Pobreta... Anava amb una dessuadora i uns pantalonets curts, ¡amb el fred que fa! Imagina com estava d’atabalada. Portava el mòbil a la mà i s’ha anat angoixant cada vegada més, veient que el seu noi no li responia al telèfon, després de sentir l’explosió al pàrquing on guardava el cotxe», relatava la Laura, que treballa en un comerç situat a mig camí entre el domicili de la parella i el subterrani on es va produir l’atac mortal. «Se la menjaven els nervis, estava en xoc mentre esperava que li diguessin que el seu noi estava bé. Una mossa li demanava que no patís perquè la víctima podia ser qualsevol, però ella gairebé ni l’escoltava, tenia el cap en un altre lloc. I quan s’ha confirmat el pitjor ha tingut un atac d’ansietat terrible i se l’han hagut d’emportar en una ambulància», explicava un altre veí. 

La incredulitat inicial de la jove parella de la víctima tenia continuïtat entre la gent d’aquest barri humil, el nom del qual ve de l’època en què els treballadors dels sanitaris Roca residien a les cases construïdes al voltant de la fàbrica. «¡Que sí, que sí, una bomba! ¡El que sents! ¡A Viladecans, és clar! Si ha sortit per totes les televisions, ¿que no ho has vist?», detallava un avi a dos veïns que feien un cercle al seu voltant mentre passejaven els gossos, a només dues illes de cases de distància del lloc del sinistre. Entre jubilats i carrets arrossegats per col·legials, el César feia cara d’estupefacció a l’arribar al barri i veure el tumult, les sirenes i el desplegament de policies, periodistes i curiosos. I feia una ganyota quan se l’informava que les primeres investigacions parlen d’una possible revenja.

«La majoria de veïns són gent normal, treballadors, però també hi ha zones amb molt tràfic de drogues, baralles i mogudes, i no es veuen gaires esforços per controlar aquestes situacions ni aquí ni a Can Palmer [un barri pròxim], on, per exemple ja hi va haver un tiroteig fa tres anys, però aquí no passa res», es lamentava. 

«Al principi penses en un accident molt greu, en una explosió de butà, en qualsevol cosa menys en una cotxe bomba, és clar», deia el Miguel. «Ha tremolat fins i tot el tamboret on estava assegut prenent alguna cosa i tots hem sortit del bar per veure què passava. És trist, però en aquests temps que corren sents una explosió i t’esperes qualsevol cosa», descrivia el Pascual. Ell va ser dels primers que van anar a l’edifici del sinistre, que molts veïns anomenen el barco «per la forma que té», i el va impactar el fum, «dens i fosc que ha tapat tot el bloc en un moment». La magnitud de l’atac va ser tan intensa que va arribar fins i tot on l’estrèpit no es va fer ostensible. «Estava treballant a la Roca i, potser pel soroll de la fàbrica, allà no s’ha sentit res, però ha començat a arribar una pudor de cremat molt, molt intensa. Després ja hem començat a controlar el que passava pels mitjans», relatava el David. Jornada de mòbils que centellegen al barri: fotos i vídeos de la fumera, trucades per assegurar-se que la família està fora de perill.

Impacte

Notícies relacionades

La màfia de la prostitució apareix darrere el cotxe bomba de Viladecans

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La inèrcia de la gent va ser la de sortir al carrer per comprovar què era el que havia sobresaltat la placidesa d’un dijous al migdia. «També perquè hi ha hagut una sacsejada molt forta. El terra vibrava, no exagero, qualsevol dels que eren per aquí t’ho dirà. Sortíem, ens miràvem, i no enteníem res», afirmava una comerciant. Sota l’impacte estava també un jove pertanyent a l’entorn de la víctima, que tenia la mirada perduda cap a l’horitzó darrere del cordó policial traçat pels Mossos d’Esquadra i la Policia Local. 

«Hem baixat a tot drap des de França, on érem, i encara no t’ho acabes de creure», es lamentava sense apartar la vista dels confins de la barriada. Amb prou feines pot dir res més. María Tejada recordava el sinistre hores després, mentre col·locava la bugada a l’estenedor de la seva planta baixa. «Hi ha hagut una explosió terrible, que ha fet tremolar fins i tot el terra, hem sortit a la finestra i hem vist uns nens corrent com bojos. Després hi ha hagut cinc o sis explosions més suaus. La policia ens ha dit que eren altres cotxes als quals afectava la deflagració i ens ha demanat que ens quedéssim a casa, tranquils, però jo encara no m’he recuperat», explicava amb nerviosisme.