Al col·legi entre narcopisos

El recorregut és curt, viuen a prop del col·legi, però surten de casa d’hora. El ritme d’un nen de 3 anys és el ritme d’un nen de 3 anys. Camina lent i es distreu amb tot, encara que ha après ràpid –no li queda més remei– on és millor no aturar-se. Recorren primer el carrer d’en Robador, on saluden un parell de prostitutes, al costat d’una dona que vigila de dia i nit, expliquen, l’entrada d’un dels edificis al costat del Centre de Reducció de Danys (CRD), en el punt on  el carrer es fa estret. Allà es troben amb un jove toxicòman que també saluden. Són cares conegudes. És un usuari diari del CRD, on va a buscar xeringues noves, netes i segures.

Malgrat que és el camí natural entre casa seva i el col·legi, eviten pujar pel carrer de les Egipcíaques, on solen passar les hores asseguts a la vorera alguns toxicòmans i on ja han tingut algun ensurt. Passen pels jardins de la Biblioteca de Catalunya, que també acostuma a  tenir sota els arcs algunes persones dormint, i no és estrany trobar-se rastres de sang a les escales d’alguna de les entrades al palau o ampolletes de plàstic del sèrum que donen als toxicòmans per punxar-se o l’embolcall de les xeringues. Els pitjors dies, una o més d’una xeringues, i, en dies encara pitjors, algú punxant-se.

Després dels (malgrat tot) senyorials jardins, s’arriba a la plaça de Joan Amades. Tres quarts de nou del matí. Dos educadors de carrer amb armilles vermelles, un giny de ferro i una maleteta groga busquen xeringues per evitar precisament que els nens dels centres Milà i Fontanals,  Miquel Tarradell, el Vedruna Àngels i el Labouré –col·legis situats gairebé en línia– se’n trobin amb alguna a l’entrada o a la sortida. Malgrat que hi ha 14 educadors entre setmana i vuit els caps de setmana (i el propòsit de fitxar-ne entre cinc i vuit més, després de la intensificació de les queixes veïnals), «la presència d’heroïnòmans a la zona és constant, i per tant per més que donin voltes els recollidors de xeringues, mai es farà prou», explica la Laura després de deixar el seu fill gran al col·legi mentre mostra al seu mòbil la foto de les xeringues que es va trobar fa uns dies a les 16.30 hores a la porta del Milà i Fontanals quan anava a recollir el petit al col·legi.

Sancando jeringuillas debajo de la puerta del cole, los niños del raval viven discriminados @gencat @mossos pic.twitter.com/SUCN34lkGY

— Lauraravaleando (@lauraravaleando) 18 de septiembre de 2017

La foto va córrer per les xarxes socials, igual que el vídeo d'un home nu al parc infantil del parc de Salvador Seguí, que va gravar des del seu pis aquesta mateixa setmana abans de les nou del vespre, quan el parc encara estava ple de nens.

Cuando llevar a tu hijo al cole es un deporte de riesgo @mossos @barcelona_GUB @carrerRoigBCN @illarobador #veinatdelraval pic.twitter.com/qu5UZgZjuE

— Lauraravaleando (@lauraravaleando) 29 de septiembre de 2017

Denúncies gràfiques a les xarxes

«El problema és la venda de droga. Es punxen aquí perquè aquí és on venen la droga. Però no ens resignem a deixar que els nostres fills creixin en aquest entorn», prossegueix aquesta mare. Al Raval fa mesos que ho tenen clar, el pitjor dels seus mals són els narcopisos, que estan enrarint tant l’espai públic com el privat, sobretot per als veïns que conviuen amb ells a l’escala.

La Naiara viu amb els seus fills de 6 i 3 anys al carrer de la Riereta, on tenen controlats quatre punts de venda d’heroïna i on una baralla entre narcotraficants aquest estiu va ser la gota que va fer vessar el got i va desencadenar setmanes de sonores protestes, en stand by per l’1-O (les feien a les deu de la nit i es confonien amb les cassolades). «He arribat a trobar excrements de persona dins del parc, entre els gronxadors, on de nit passa de tot», explica la dona, que, com tots els pares de la zona, ha hagut de respondre als seus fills que li han fet preguntes inimaginables en altres barris en nens d’aquestes edats.

“Pobret, no té casa”

“Els meus fills han vist un xulo treure-li el seu fill de les mans a una prostituta per a enviar-la a treballar. I et fan preguntes, és clar», relata. Ella els diu que no tots els nens tenen la sort que tenen ells, de tenir una estabilitat. «L’altre dia a les cinc de la tarda ens vam trobar una noia drogada cridant a la porta d’un dels narcopisos que quina merda li havien venut», prossegueix. Els va dir que estava molt enfadada perquè l’havien enganyat. Els seus nens, ella se n’ha encarregat, tenen clar que els heroïnòmans són malalts, i que «els dolents són els que els venen la droga, per això a vegades veuen la policia que se’ls emporten emmanillats». «Estan molt conscienciats; veuen algú dormint al carrer, cosa molt freqüent aquí, i diuen, ‘pobret, no té casa’», acaba la dona, que afegeix que la droga no és l’únic problema d’un barri on «molts veïns són expulsats per l’especulació immobiliària».

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La situació ha fet que la filla del Carlos, veí del carrer d’en Roig, tingui un sentit molt desenvolupat sobre la justícia als seus 8 anyets. «Em pregunta que per què hem d’aguantar que ens tirin mocadors amb sang des dels pisos okupats, i com pot ser que es permeti que vengui droga a persones malaltes, si això només fa que mal a tothom», assenyala l’home, membre actiu de la lluita contra el narcotràfic al carrer. «La meva filla està orgullosa que els seus pares es mobilitzin per un barri millor. Va al col·legi fora del Raval i explica als seus companys el que estem fent amb orgull», prossegueix l’home, a punt de ser pare per segona vegada.

107 pisos buits a la zona

 La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, assenyala que una de les línies en què treballen és la localització dels pisos buits a les zones més conflictives –ja n’han assenyalat més de 100– per contactar amb els seus propietaris i intentar que els introdueixin en el mercat del lloguer. «La millor manera que un pis no l’ocupin els narcotraficants és que aquest pis l’ocupi una família», assenyala la regidora, que reivindica que, paral·lelament, «de les 38 entrades policials en narcopisos en els últims quatre anys, 27 han sigut en els últims dos anys». En aquesta mateixa línia de treball, l’Ajuntament de Barcelona preveu multar els propietaris que tinguin els pisos buits més de dos anys –tal com ho permet la llei–, cosa que, de moment no s’ha fet, encara que ja han iniciat alguns procediments.

Adeu a la sala Baluard