Es busca llar 'low cost'

El propietari d’una antiga casa unifamiliar al Raval ha decidit reformar-la. L’espai en què abans probablement vivia una família és ara una planta amb quatre pisos de 40 metres quadrats cadascun, destinats que hi visqui una persona sola o una parella. No hi ha espai per a més.

L’únic d’aquests quatre que encara no està llogat –es pot accedir a les fotos a través d’un portal immobiliari– costa 700 euros al mes. Tot indica que el propietari d’aquest petit immoble se n’està embutxacant uns 2.800 al mes.

«És una zona que va bastant buscada», explica l’agent immobiliari. Segurament té raó, ja que els altres tres pisos de la planta ja estan llogats.

¿Què s’hi trobarà qui decideixi instal·lar-s’hi? No grans coses: una habitació central amb un llit de matrimoni, una petita taula per a dos i una minicuina amagada en un armari. No hi ha paret que divideixi aquestes zones, només un separador d’ambients.

Al costat, un minúscul lavabo i a l’entrada, un petitó rebedor. Té només un parell de finestres i la lluminositat hi és escassa. És veritat que el pis està relativament pulcre, però els 700 euros que en demanen n’excedeixen sens dubte el valor, com passa amb la majoria de vivendes que s’ofereixen a la ciutat.

El lucre dels amos

Els propietaris dels pisos que es lloguen saben perfectament quina mena de rèdit treure’n. Sobretot en una ciutat com Barcelona, que acull els lloguers més cars d’Espanya. Segons Fotocasa, els catalans inverteixen el 46,36% del salari mensual brut en el lloguer de casa seva, davant del 31% que hi dediquen la resta de ciutadans de l’Estat. Viure arrendat és cada vegada més difícil.

Actualment, només el 5% dels pisos de lloguer de Barcelona estan per sota dels 800 euros i molts es troben a Ciutat Vella. Crida l’atenció que molts propietaris tenen més d’un pis de lloguer en una mateixa zona.

Per exemple, el titular d’aquesta casa unifamiliar reconvertida en quatre pisos posseeix un altre apartament en una altra via (aquesta més cèntrica) del Raval. El lloguer és lleugerament més elevat (750 euros), però les característiques d’aquest habitatge no gaire millors, tot i que en aquest cas l’agent immobiliari el presenta com a «més acollidor encara» que l’altre.

El panorama torna a ser semblant: uns 40 metres quadrats en què es distribueixen una habitació amb llit doble (sense finestres ni més mobiliari) i un espai central que serveix de cuina i menjador. En aquest cas per utilitzar el lavabo s’ha de sortir a l’exterior, a una mena de celobert privat (únic punt del pis pel qual entra la llum).

En zones més cares, aquesta oferta assequible és gairebé inexistent. I si miraculosament sorgeix res tot just dura hores. Així va ser el cas a Sant Gervasi, a prop de la plaça de Francesc Macià, on per uns 750 euros al mes l’aspirant a inquilí es va trobar divendres un pis de també 40 metres, amb un dormitori, una cuina, un lavabo, menjador i una galeria que dona a un celobert. L’anunci ja no hi era l’endemà.

Viure sol, un desafiament

Els elevats lloguers impedeixen a molts ciutadans viure sols, que es veuen obligats a compartir pis amb almenys una persona. En molts casos, a més a més, els pisos són tan petits i poc donats a la intimitat, que només és concebible viure en parella.

Notícies relacionades

Els últims pisos de menys de 800 euros al mes a Barcelona

Preocupació a Badalona pel caos de cotxes a l’entorn de Can Ruti

Segons el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (STSC), el 93,4% dels catalans viuen en municipis on les rendes dels nous contractes de lloguer han augmentat per damunt de la renda mitjana de les llars.

Una menció especial es mereix l’apartat dels cutrepisos, on sota aquests preus més baixos es concentren habitacles de 9 a 25 metres quadrats, anunciats com a estudis. Com un estudi de 18 metres a Horta per 600 euros, un semisoterrani de 30 metres a la Vila de Gràcia pel mateix preu, o un àtic –sense ascensor– al Carmel de 20 metres quadrats a 650 euros.