Missatges de guix, cants, pancartes i oracions

Oracions i cants a la basílica de la Sagrada Família, condolences als llibres habilitats amb aquesta finalitat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, espelmes enceses, pancartes i missatges escrits amb guix al paviment de la Rambla sobre les mateixes rajoles en què van perdre la vida 13 persones arran de l’atroç atemptat. 

Els barcelonins i els visitants de la ciutat necessiten expressar el dolor, la tristesa i l’angoixa que senten, implicar-se d’alguna manera perquè els familiars de les víctimes sàpiguen que no estan sols, perquè se sentin adequadament recolzats. «No deixem que l’odi ens guanyi», firma María, en una de les pàgines en blanc dels llibres del Saló de Cent, on, en només dos dies, un total de 7.700 ciutadans s’han personat per mostrar el seu pesar i intentar mitigar el patiment. El silenci parla per ell mateix en aquella estança que compta amb psicòlegs i metges de la Creu Roja en previsió d’atacs d’ansietat i de desmais.     

No hi ha hagut cap incident, però poques vegades tanta gent ha intentat evitar les llàgrimes en un mateix lloc. «Treballem perquè la violència desaparegui i els nostres fills puguin viure en un món millor», proposa Montse, en nom de l’associació de pares d’una escola. A la Rambla, els escrits són més espontanis. Molts decideixen deixar missatges una vegada presencien els altars plens de flors, les escorces dels arbres amb paraules escrites amb retolador i les notes dipositades en cada cantonada en què hi va haver víctimes de l’atropellament massiu. «Julian, descansa en pau. Ets un àngel. No t’oblidarem», redacta en un paper una noia commoguda, després que se certifiqués la mort del nen australià de set anys que la seva família va donar per desaparegut.

Algú ha deixat folis i cinta adhesiva perquè qui vulgui pengi frases de condol i d’afecte  a la paret de vidre d’un quiosc, o sobre fanals, bústies i fonts. 

Les paraules de guix són les més efímeres, de seguida s’esborren, però no desapareixen en les centenars de fotografies que capten els telèfons mòbils. Hi ha turistes que només escriuen el nom del seu país: Itàlia, Bèlgica o Dinamarca, per expressar que Barcelona no està sola en aquesta desgràcia.

AUTORITATS CIVILS

Al matí, els reis Felip i Letizia, amb el president espanyol Mariano Rajoy i el president de Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa, van presidir la missa solemne per la pau i en memòria de les víctimes de l’atemptat terrorista.  A la cerimònia catòlica pels morts i ferits en mans de gihadistes també hi van assistir representants de diferents comunitats musulmanes, en un intent d’apagar els brots d’islamofòbia i no criminalitzar els que professen aquesta religió. «Mai s’havia vist una missa solemne amb tantes autoritats civils», informa un portaveu de l’Arquebisbat de Barcelona.

Hi van assistir Carles Puigdemont, president de la Generalitat, les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau, de Cambrils (Tarragona), Camí Mendoza, i de Madrid, Manuela Carmena; el primer ministre portuguès, António Costa; la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor; la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría; la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el d’Interior, Joaquim Forn, i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo. Tots van ser rebuts per més d’un centenar de persones que darrere del cordó de seguretat cridaven: «No tenim per!». Les mesures de seguretat van ser molt estrictes, ningú va poder entrar al temple una vegada començada la cerimònia, i el trànsit es va tancar a tots els carrers col·laterals a la basílica. 

Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona, va recordar que han sigut dies de llàgrimes, però sobretot de molta «humanitat». Per al religiós, la missa solemne va ser un gest d’unitat. «És una crida a viure la plena comunió d’un poble que no té por i vol gaudir del do de la pau».

«El dolor és de tothom»,  va comentar una noia musulmana envoltada d’aquell bosc de pedra que convida a l’oració al temple que va acollir més de 1.800 persones, més de la meitat de l’aforament.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va comentar que dissabte passat el papa Francesc li va trucar per telèfon per dir-li: «Vull personalment acompanyar-lo, d’una manera especial, en la missa que celebrarà amb tot el poble.

Soc a prop seu en aquest moment dolorós. Els acompanyo molt. Que Déu els beneeixi. Reso per vostès i vostès resin per mi».