Anar al contingut

ANIVERSARI

Gràcia celebra el bicentenari de la seva festa major amb un envelat als Jardinets de Salvador Espriu

L'antropòleg Josep Fornés descobreix una pel·lícula inèdita de la festa del 1935 que es projectarà al juny

Raimon ha declinat participar en el programa de concerts commemoratius en record del seu agitat recital del 1975

Cristina Savall

icoy38192801 gracia170426181236

periodico

Entre tres segles, 200 anys: XIX, XX i XXI. És el gran valor de la Festa Major de Gràcia, que celebra el seu bicentenari amb més de 400 actes del 2 de maig al 22 d’agost. Dimarts, els Jardinets de Salvador Espriu es llevaran amb un gran envelat en honor a les sales de ball desmuntables, protegides per un tendal, sense columnes i amb una estructura que s’aguanta per la tensió de nusos mariners. Des dels seus inicis, la seva silueta amb banderoles ha sigut el símbol d’aquestes festes de barri que, a partir del 1992, es van massificar i es van convertir també en reclam per a turistes.

«L’envelat és l’aportació més significativa de Catalunya a l’arquitectura efímera mundial dins l’àmbit de les celebracions comunitàries», assegura Josep Mañà, comissari del bicentenari. Per això, l’exposició inaugural que albergarà aquest nou espai dels jardins es titula L’envelat. Es recordaran les paraules de Josep Puig i Cadafalch i Lluís Domènech i Montaner a La història general de l’art (1886), quan van definir aquesta estructura protegida amb una coberta de tela que s’estén per fer ombra o crear un ambient més acollidor com «una construcció perfecta i completa, de la qual bé es pot dir que és el palau de les tendes [de campanya]».

L’alliberament del ball a inicis del segle XIX va fer que derivés en una de les diversions favorites de l’època. «L’afany de la dansa era tal que les sales s’improvisaven a cada cantonada. Així van sorgir els envelats», va dir Joan Amades al Diario de Barcelona del 1955. I els balls del fanalet, la toia i la patata, entre altres.

El 17 de juny, aquesta exposició serà substituïda per Guarnir el món de festa, comissariada per l’antropòleg Josep Fornés, que ha descobert L’última festa en llibertat, pel·lícula «inèdita» filmada el 1935 per un germà del general Rojo, el militar republicà. «Dura 20 minuts, en els quals es veuen els veïns ballant tan elegants com Fred Astaire i Ginger Rogers. Això sí, finalitza amb una desfilada militar», descriu Fornés.

La plaça del Diamant acollirà els concerts. Hi actuaran els Sirex, però no Raimon, que el 20 d’agost del 1975 en va fer un a la plaça del Sol. Va acabar amb 27 detinguts per vendre senyeres amb la petició Pena de mort no. Franco vivia. Raimon, 42 anys després, ha dit que no hi podrà assistir perquè té l’agenda plena amb la seva última gira.

0 Comentaris