El Barcelona aconsegueix una victòria per inèrcia davant l'Sporting de Portugal

Per la inèrcia guanyadora, i també per ser infinitament millor, el Barça va amarrar la quarta victòria en els sis partits de la fase de grups de la Champions i va passar a vuitens invicte. Classificat per endavant, va despatxar amb facilitat la visita de l’Sporting i després va fer una ullada als possibles rivals que tindrà en el sorteig de dilluns que ve.

La primera remesa és per arrufar el nas, amb un segon de debò (Basilea) i dos dels favorits emboscats: Bayern Munic i Chelsea. Hi ha un 33% de possibilitats de quedar aparellat amb el vigent campió anglès, ja que no pot enfrontar-se a tots els seus compatriotes (United, City, Tottenham per ser primers i Liverpool si ho confirma avui). 

Un rival relaxat

Falten tres mesos fins al febrer per afrontar futures preocupacions. Potser n’hi haurà més. Cap turmenta ara Ernesto Valverde, a qui li ha sobrat una jornada a la Champions, dosifica a plaer Messi (el va fer seure a la banqueta, com a Torí, per segona vegada consecutiva a Europa), va poder greixar Alcácer, que va tornar a marcar, i va assajar amb Busquets de central en l’última mitja hora.

També va semblar que l’Sporting s’ho prenia a la lleugera malgrat tenir opcions no tan remotes de classificar-se: necessitava que el Juventus no guanyés a Atenes l’Olympiacos. La grada dels seus seguidors, plena, denotava l’al·licient competitiu. Però l’equip no devia estar gaire convençut de les seves possibilitats pel to amb el qual es va expressar al camp, tan relaxat com el Barça.

L’equip portuguès no va sortir a temptar la sort, sinó que va esperar que se li aparegués la fada padrina. Tenia relativament fàcil la consagració al Camp Nou a l’enfrontar-se a un onze de suplents. I quan això succeeix, uns juguen distesos i altres desfogats, en un to general de poca agressivitat.

Sense titulars

Els socis van fugir del fred i del sopor anunciats, avançant potser un pont de cinc dies, i els turistes van disfrutar de l’experiència d’una nit europea a l’estadi amb dos equips disputant un amistós, però en certa manera estafats per totes les absències blaugranes.

Van veure una hora Messi embotit en un xandall parlant amb José Ramón de la Fuente, el preparador de porters, i altres il·lustres titulars a la banqueta de suplents. Entre ells hi havia Deulofeu, però no descansava: va ser el davanter que va quedar descartat. Van jugar Aleix Vidal i Alcácer d’extrems, perquè Luis Suárez va aguantar a l’equip, potser per aconseguir d’una punyetera vegada el primer gol de la temporada a la Champions. Messi va jugar l’última mitja hora. La seva aparició va ser tan celebrada com el gol d’Alcácer per tot el que augurava davant el poc futbol que es veia.

Rakitic, de mig centre

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El buidatge d’habituals només va respectar la continuïtat de Piqué per la carestia de centrals (va assajar amb Vermaelen el tàndem per a les cites davant el Vila-real i el Deportivo), Semedo, que es va equivocar al veure la groga que l’inhabilita per a l’anada dels vuitens, i Rakitic, que va jugar de migcentre per estalviar-se quilòmetres exercint d’interior. El croat va disfrutar per la placidesa de veure sempre el joc de cara. Els que van córrer van ser Denis i André Gomes, necessitats de fons i de mèrits per aprovar les oposicions a la titularitat.

Res va estimular més el joc com l’aparició de Messi, segons després que Alcácer hagués marcat sense més reacció de l’Sporting que una rematada a boca de canó de Dost aturada per Cillessen. Fins i tot el meta suplent es va poder rodar per a la Copa del Rei (el Celta serà el rival dels vuitens) que defensarà a partir del mes de gener.