"Volem aprendre de la seva valentia"

"Em sento meravellosament feliç i emocionadíssima. La primera i última vegada que vaig veure un papa va ser Joan Pau II a Veneçuela, era molt petita, i ara el papa Lleó, imagina’t, ja amb més edat i consciència del que representa". Així resumeix la Magali, veneçolana de 60 anys resident a Catalunya des de fa nou mesos, el sentiment que ahir va recórrer Montserrat.

Milers de persones van omplir el recinte de l’abadia des de primera hora per acompanyar el Papa en la pregària del rosari i escoltar l’Escolania interpretar la Salve i el Virolai davant de la Moreneta. Molt abans que aparegués el Pontífex, l’emoció ja es respirava a l’altre costat de les tanques que envoltaven el monestir. Monges, famílies, grups de joves, alumnes d’escoles catòliques i fidels de diferents punts de Catalunya esperaven sota el sol, subjectant les seves banderes.

La Paloma i la Tere, de Lleida, havien assistit ja als actes de Madrid. "A les Canàries no hi anem perquè no ho hem pogut planejar", fan broma. "Som catòliques i, per a nosaltres, que vingui el Sant Pare... No podem demanar res més", expressen. Totes dues destaquen el simbolisme de la cita. "La nostra patrona és aquí i és molt especial per a nosaltres", diuen, i afegeixen: "Volem ser la sal del món, com diu el Papa, i aprendre de la valentia que té ell i la pau que transmet".

També des de primera hora esperen la Sara, la Pilar i la Mariana, mare, filla i amiga, de Terrassa. "Per a nosaltres és molt emocionant poder veure-ho, tenir-ho a prop i poder connectar amb un Papa nou", expliquen. Comenten la impressió que els transmet el Pontífex. "Volem connectar amb la seva energia, se’l veu predisposat a connectar amb la gent".

L’espera va creixent en intensitat. L’abadia està ben plena i totes les mirades apunten al cel. Passats dos quarts de dotze, el so d’un helicòpter provoca un silenci instantani. Durant uns segons ningú sap si és el que trasllada el Papa. Després, el silenci expectant es trenca per moments amb càntics i consignes. "Visca el Sant Pare! ", criden uns. "¡Papa Lleó, t’estimem un munt!", exclamen d’altres. També se sent "¡Es nota, se sent, el Papa és present!".

Notícies relacionades

Illa: "El Papa connecta amb la immensa majoria dels catalans"

Lleó XIV consagra la "bellesa il·luminadora" de la Sagrada Família

Salutacions i llàgrimes

En el recorregut del papa Lleó XIV amb un petit carro fins a la porta de la basílica, l’ambient es transforma en una onada d’aplaudiments, salutacions i llàgrimes. Alguns miren d’acostar-li els seus fills amb l’objectiu que els beneeixi. El Papa fa breus parades entre el públic, que el reclama des de l’altre costat de la tanca de seguretat, abans d’entrar a la basílica. Després, a Montserrat predominen el recolliment i l’oració. Els aplaudiments reapareixen quan senten la veu del Pontífex, que rep l’ovació més gran quan agraeix a Catalunya l’acollida a persones migrants. Després, l’Escolania interpreta la Salve i el Virolai, abans de l’adeu des del balcó central de la basílica.