Nicky Jam parla a ‘El Hormiguero’ del seu pas per la presó: «Quan me’n vaig anar la gent va plorar»

Nicky Jam va ser ahir a la nit a divertir-se ‘El Hormiguero’, on va acudir per presentar el seu nou single titulat Ojos rojos, a més de la seva gira mundial. No obstant, l’artista també va parlar de la seva trajectòria i d’un moment en concret molt dur: el seu pas per la presó.

Va ser arran de parlar del confinament quan es va sincerar sobre el que va ser la seva veritable tancada: «La gent em deia ‘m’estic tornant boig en aquests mesos aquí ficat’ i jo deia ‘noi, jo vaig estar tres anys així, entre quatre parets’. Per a mi la covid no és res», va expressar. «Jo vinc d’estar tancat en quatre parets on et diuen com has de menjar, el temps que tens per menjar, si pots sortir, si no pots sortir. Em va ajudar moltíssim. Jo estava preparat. Ningú estava preparat per a la covid, jo estava ‘ready’ ja», va dir fent broma.

Notícies relacionades

¿Qui era Seila Esencia, la jove cantant trobada morta que va treballar amb Marta Sánchez?

Álvaro García Ortiz trenca el seu silenci amb Évole: trucades sorprenents, la paradoxa de la seva condemna i el seu calvari al carrer

Pablo Motos li va preguntar per algun aspecte positiu del seu pas per la presó: «S’aprenen coses bones també. Una de les coses que vaig aprendre és a disfrutar de la llibertat. Un de vegades és a fora, és en un parc, i com ja ho té, no sap com és de gran que, com és de maco. Quan ets dins i et diuen el que has de fer, t’adones que la llibertat és increïble», va insistir.

«I també vaig aprendre que si hi ha algú que tingui molts anys, com una cadena perpètua, és millor no ser al seu costat, perquè a ell no li importa la vida. És un consell que em van donar», va indicar. També va definir la seva actitud: «Jo era el pallasso de tothom. No et diré que vaig ser fort, jo estava espantat des que vaig entrar, però li feia acudits a tothom, cantava, improvisava, aconseguia hamburgueses de McDonald’s. Jo ajudava a tothom i això em va ajudar a mi. Fins i tot quan me’n vaig anar la gent va plorar perquè se’n va anar el pallasso. Ells sentien que eren lliures perquè tenien un cantant a dins, els feia concerts», va expressar.