Entrevista YOTELE

Carmen Climent: «Veig ‘Cuéntame cómo pasó’ com una sèrie que explica la vida»

Parlem amb l’actriu que dona vida a María Alcántara sobre la nova temporada de la mítica sèrie de TVE

Carmen Climent: «Veig ‘Cuéntame cómo pasó’ com una sèrie que explica la vida»

IRENE MERITXELL / GANGA PRODUCCIONES

5
Es llegeix en minuts
Redacción Yotele

‘Cuéntame cómo pasó’ estrena aquest dijous la seva temporada 22, en què la família Alcántara s’endinsarà en els anys 1993 i 1994 després de viatjar al present amb la pandèmia en les seves anteriors entregues. A més de l’elenc encapçalat per Imanol Arias, Ana Dueto i María Galiana, Carmen Climent també torna a la sèrie per interpretar una María Alcántara que coincideix, en el dia a dia de l’hospital on ella fa les seves pràctiques, amb el Jorge, la seva parella. YOTELE parla amb l’actriu sobre els nous capítols de la mítica sèrie de TVE, entre altres assumptes.

Fa poc es van complir 20 anys de l’estrena de la sèrie a TVE. Com a integrant de l’elenc, ¿què se sent al formar part d’una de les ficcions més longeves del nostre país?

És una sort. Ni t’ho creus. Ho vius dia a dia i es converteix en quotidià, però després ho penses i dius que és molt fort que hagi passat això d’estar en una sèrie que veia des de sempre i formar part de la seva família.

Aquesta és la teva tercera temporada en la sèrie. Fent la vista enrere, ¿quin balanç personal fa d’aquest temps?

He fet moltíssim camí i hi ha hagut moltíssim aprenentatge. He fet feina, però és la primera feina audiovisual que vaig fer. A més, era tot molt nou, perquè rodàvem a Madrid. Jo diria que la primera era aterrar i veure, la segona era agafar confiança i la tercera és diversió. És donar-ho tot, estar tranquil·la i treballar al màxim.

Però sembla que hagis estat tota la vida al barri de San Génaro. És a dir, molts consideren que t’hi vas adaptar molt bé.

Sí. Hi va haver molt treball previ i moltíssima investigació i vaig rebre molt suport per part d’ells. Personalment, al final, des de fora es veu una cosa, però, internament, és un món arribar a un lloc on fa molt temps que treballen. No ha sigut gens fàcil. Crec que ningú pot entrar en una família i estar al 100% des del principi. Comporta moltíssima feina i temps.

¿Vas tenir una mica de nervis en aquests inicis?

Sí, per descomptat, però meus propis, no de fora cap endins. Estàs entrant en un lloc que té un nivell molt alt i amb actors que tenen una carrera de moltíssim nivell, sense oblidar-nos dels 20 anys que acumula aquesta sèrie. Jo tinc 25 anys. Fa 20 anys, en tenia 5. No em vull imaginar el que és treballant allà perquè, per a mi, és tota una vida gairebé. Llavors, moltíssims nervis per la meva banda, però també moltíssima alegria i coses bones. Va ser un món que s’ha de viure, però gràcies a això sento que he crescut.

Aquest dijous estreneu la temporada 22, que està ambientada en els anys 1993 i 1994. ¿Com definiries amb les teves paraules aquesta nova temporada?

Diria que és una mica com tornar a l’arrel. És una explosió d’emocions. Hi ha de tot i per a tothom.

En aquests nous capítols, la María ja està en quart de Medicina i viu amb el Jorge. En la nota també s’explica que hi haurà més protagonisme de la tercera generació, però ¿ella serà més present encara en les trames?

Sí, a més és una trama que tinc moltes ganes que els espectadors vegin, perquè hi ha molt treball al darrere. Per a mi és el millor que m’han donat i em puguin donar. Estic molt agraïda i no puc explicar gaire perquè no em deixen, però té molt pes, la veritat.

¿Quina serà l’evolució de la María en aquesta nova temporada respecte als anteriors capítols?

És molt madura, però, sobretot, hi haurà una cosa que farà un gir molt gran. I aquí ho deixo.

En aquesta temporada, també s’afegeix a l’elenc Nacho Fresneda, que serà molt present en aquella nova etapa que obre la María fent les pràctiques de la carrera. ¿Com ha sigut la vinculació dels vostres personatges en les trames d’aquests nous capítols?

He d’explicar poqueta cosa, perquè no em deixen, però mola. El personatge és un professor molt admirat que serà molt dur però que anirà fent voltes: a vegades bé i d’altres malament, però hi serà molt present.

Venim d’una temporada en què ‘Cuéntame cómo pasó’ ha barrejat el passat amb aquest present marcat per la pandèmia del coronavirus. ¿Com has vist Silvia Abascal interpretant la María en aquesta actualitat?

La Silvia em sembla meravellosa. És una actriu que sempre he admirat. Que ella hagi fet de María de gran per a mi també ha sigut un regal pel fet de poder fixar-te en una gran. Jo ja tinc al voltant gent gran amb un gran recorregut en la sèrie, però que de sobte que algú gran i una bona actriu sigui el futur del meu personatge em deixa unes marques per seguir. És com si algú amb experiència t’ajuda. Jo et deixo el futur i tu construeixes com seguir fins allà. La vida pot donar mil voltes, però ja sé on va, i això és meravellós.

M’has dit abans que tens 25 anys, però, ¿tens algun referent cultural de la dècada dels 90?

Sí, i a més em va passar una cosa que em va fer molta il·lusió. A mi m’agrada molt Mecano, perquè a la meva mare també li encanta. Vaig poder conèixer Ana Torroja perquè, com que va cantar la sintonia de ‘Cuéntame cómo pasó’ quan jo m’hi vaig incorporar. Em va fer molta il·lusió perquè era la música que més vaig escoltar de petita, perquè la meva mare la posava sempre. En general, tota la música dels 80/90 m’encanta.

Notícies relacionades

Ara que ‘Cuéntame cómo pasó’ ha fet recentment 20 anys, ¿quin és el desig que demanes tant per a la sèrie com per a tu?

Que continuï creixent. Que continuï explicant. Al final, veig a ‘Cuéntame cómo pasó’ com una sèrie que explica la vida i la història de tots els espanyols i d’una família. És un reflex per adonar-se de moltes coses. Tant de bo que tingui un llarg camí i que jo pugui continuar aprenent moltíssim de tots els meus companys, de la sèrie per si mateix i de María Alcántara.