En ‘El objetivo’ d’Ana Pastor
Juana Rivas parla per primera vegada després del seu indult: «És un delicte el que vaig fer, però només protegia els meus fills»
Rivas va considerar que ja ha pagat bastant la part d’error que va poder tenir remarcant que fa gairebé 5 anys que no té els seus fills
Juana Rivas va concedir dimecres passat a ‘El objetivo’ la seva primera entrevista després que el Govern li atorgués l’indult parcial. La granadina va respondre a les preguntes d’Ana Pastor, a qui va explicar que encara segueix al centre penitenciari: «Soc allà de dilluns a diumenge. Surto dimarts i dimecres durant el dia per treballar. Hi torno a la nit per dormir».
En el transcurs de l’entrevista, Rivas va explicar com se sent actualment després de tot el que li ha passat: «Crec que he pagat bastant la part d’error que vaig poder tenir. Fa 5 anys que no tinc els meus fills. Quan una mare veu que els seus fills estan patint és inevitable buscar una manera perquè ho deixin de fer i és impensable que la justícia del teu país no t’ajudi».
«Al segle XXI és un error, però estic segura que els meus nets se sorprendran quan es preguntin com és possible que condemnessin la seva àvia per voler protegir els seus fills. El que vaig fer és un delicte, però només intentava protegir els meus fills», va afirmar Juana, afegint que per sobre de tot, a nivell legal, el dret i obligació més gran d’una mare és «protegir els seus fills».
Juana també va parlar de com van ser els dies en què es va resistir a entregar els seus fills al seu pare: «Van ser unes vacances per als meus fills. Jo intentava no mostrar-ho, però vaig viure molts dies de tensió i patiment. Algun dia em trobava malament de salut, però estava molt ben acompanyada i atesa. Els meus fills estaven com en família. Molta gent es cuidava de nosaltres mimant-nos, divertint-nos, banyant-nos a la piscina... Estàvem a gust, però en el fons ho estava passant malament. Va arribar un moment en què no podia resistir-me, però no estava aïllada en un ‘zulo’ amb els meus fills terroritzats. Això mai va passar. Quan ja no es va poder més a nivell legal, sempre aconsellada pels meus advocats, em van dir que perdia la potestat. Era com lluitar pel fill de la veïna. Em va costar molt acceptar-ho, però ho vaig fer. Vaig fer el pas i va ser horrible».
«El dia que vaig entregar els meus fills és un trauma que he de superar. Va ser molt dur. Vam anar al tribunal amb l’esperança que escoltessin l’últim escrit que va fer el meu advocat. Vaig portar una bossa amb dues samarretes de màniga llarga, fruita, entrepans i una ampolla d’aigua perquè teníem pensat passar el matí. Teníem l’esperança que ens escoltessin. Per a una mare és increïble hagi de passar això, fins que passa», va explicar Rivas.
«¿Per què no ens escolten? ¿Què faria qualsevol mare que es trobés en aquesta situació una vegada i una altra? No tenia més remei que denunciar»
«¿Per què no ens escolten? ¿Què faria qualsevol mare que es trobés en aquesta situació una vegada i una altra? No tenia més remei que denunciar»D’altra banda, quan Ana Pastor li va preguntar per la relació que té amb els seus fills, Juana va asseguranr que és molt «difícil i fred tenir contacte amb ells perquè sempre tenen por»: «El Gabriel desconfia del mòbil per si té una aplicació que els estiguin gravant»
«No sempre li treu el mòbil. Només alguns dimarts i dimecres, casualment els dies que surto del centre penitenciari. Amb el Daniel aquesta setmana no he pogut parlar. Li he trucat diverses vegades al telèfon del pare. L’última em va penjar directament. Avui, dimarts, entre les meves hores de treball i gestions, una de les coses que faré serà trucar incansablement perquè em deixi parlar amb el meu fill petit, que té 7 anys», va explicar.
Molt agraïda perquè almenys les persones a peu de carrer la van escoltar, Rivas també va explicar els processos legals que va iniciar contra el pare dels seus fills: «No hi ha condemna actualment, però he ensenyat fotografies a les institucions i la la Guàrdia Civil. He explicat també el relat dels meus fills. Jo rebia els meus fills els caps de setmana i em queia el món a sobre quan els veia ple de cops en el moment d’acompanyar-los a la dutxa i ells m’explicaven què els havia passat. Sentia que ningú ens estava escoltant. Denunciava tot això i ningú ens escoltava».
«Trucava als meus advocats per preguntar-los què havia de fer. Els meus fills estaven plens de cops i m’explicaven com havia passat. Sentim la necessitat d’estar abraçats. ¿Per què no ens escolten? ¿Què faria qualsevol mare que es trobés en aquesta situació una vegada i una altra? No tenia més remei que denunciar. Malgrat el patiment, havia d’anar a l’hospital i després a comissaria. Estem vivint un malson», va explicar.
«A la meva advocada penal mai l’han escoltat»
Notícies relacionadesRespecte a la batalla legal a Itàlia, Juana va explicar a Ana Pastor els impediments que s’ha trobat en el procés civil, ja que, segons va explicar, mai han volgut que el seu cas entrés en la fase penal: «A mi em costava molt entendre, i als meus fills encara més, que estiguéssim relatant el que passava i, en el moment en què parlàvem de la violència, que era constant, ens interrompia dient-nos que d’aquests episodis no es podia parlar parlant perquè eren de custòdia. A la meva advocada penal mai l’han escoltat, tot i que constantment ha aportat escrits per intentar obrir una investigació sobre el maltractament, però mai han volgut entrar en això».
«No deixo de confiar, però he d’acceptar. M’agradaria que tota la gent que ens segueix i recolza sabés que estem patint moltíssim. Necessitem que ens continuïn donant suport. Hi ha dos menors que estan patint moltíssim. Estic segura que algun dia ens donaran la raó. Espero que no ens facin més patir, però sense por. El que em queda de vida dedicat als meus fills», va sentenciar Juana Rivas en la seva entrevista
