Mila Ximénez se sincera sobre el seu càncer: «Prefereixo una vida més curta però amb més qualitat de vida»

Ahir a la nit Telecinco va tornar a emetre una nova edició nocturna de ‘Socialité’ en l’‘access prime time’ i va comptar amb Mila Ximénez com a convidada. La col·laboradora va ser entrevistada per María Patiño, amb qui va fer balanç d’aquest dur any que està passant després que l’estiu passat se li detectés un càncer de pulmó.

Tot i que Mila va tornar a la feina al setembre, la tertuliana reconeix continuar sense acceptar que està malalta i el que això comporta: «He passat un temps on he petat, on el cap m’ha dit si tot això val la pena. Fa un temps em van preguntar si he acceptat la malaltia, vaig dir que el tractament, sí, i la malaltia, no. Ara accepto la malaltia, però el tractament, no».

Per acabar-ho d’adobar, aquest 2020 ha estat marcat per la pandèmia, circumstància que no ha ajudat: «Fa molt temps que estic confinada. Vaig sortir de la casa de ‘GH’, que no va ser fàcil, quan vaig sortir-ne i va haver el confinament, després vaig tenir l’herpes zòster, que és un dolor molt complicat i, quan creia que les coses tornaven a la normalitat, em van diagnosticar el tumor, el càncer».

Notícies relacionades

Salvador Sobral rebutja tornar a Eurovisió el 2026 i marca una línia vermella amb Israel

Netflix compra Warner Bros per 82.700 milions i signa l’operació més gran de la història de l’entreteniment

A més, Mila es va lamentar que ara «només parlo del tractament, de la malaltia. Ja no sé de què parlava abans». «Això que m’ha passat és una gran putada. Ja tenia edat de descansar i disfrutar, i que en aquest moment tingui aquesta aturada m’ha semblat una mala passada del destí molt cabrona. Estic molt emprenyada amb això. L’únic que espero és guanyar la batalla traient forces d’on no en tinc», es va queixar.

Per la col·laboradora, un pas necessari és «reunir-me amb mi mateixa i entendre que som dos: la malaltia i jo». No obstant, reconeix que intentarà continuar vivint: «Em dona moltes voltes el cap. Prefereixo qualitat de vida, això que diré és una barbaritat, però prefereixo una vida més curta però més vida. Amb més qualitat de vida».