Irene Villa, al veure les imatges de l'atemptat que va patir: «Penso que soc un miracle»

‘Samanta i la vida de...’ va recordar aquest dimarts la història d’Irene Villa. El 17 d’octubre de 1991, va perdre les cames a causa de l’explosió de l’artefacte que la banda terrorista ETA havia col·locat al cotxe de la seva mare, una funcionària de la Comissaria de Los Cármenes. Ahir a la nit, al programa de Cuatro, la periodista i escriptora va reviure aquell fatídic dia al veure les imatges dels moments posteriors a l’atemptat. 

«Semblava que estava morta. De fet, es van emportar la meva mare perquè pensaven que estava morta. Algú es va girar-se i va comprovar que tenia pols», va recordar Vila al costat de Samanta Villar. Impactada per la duresa de les imatges, a la presentadora li va cridar l’atenció que cap de les dues es dessagnés de camí a l’hospital. «Es van cauteritzar les venes», va explicar la protagonista. 

.@_IreneVilla_: "Piensas que la vida es un milagro" #SamantaEIreneVilla https://t.co/enVmKzscWn pic.twitter.com/XOir8ZgoGE

— Samanta y la vida de... (@SamantaYLaVida) 22 de septiembre de 2020

Notícies relacionades

El fenomen Montoya arriba a la Selectivitat: apareix a l'examen d'anglès

RTVE pren mesures amb 'La familia de la tele': separa Aitor Albizua i Inés Hernand de María Patiño i elimina el cor d'un dels seus blocs

«Al final penses que la vida és un miracle. Perquè dius, és impossible que aquest sac de carn i ossos hagi après a caminar, que hagi sigut mare i que hagi fet tot el que ha fet», va reconèixer Irene Villa, que d’altra banda, va confessar que ja no se sent impressionada al veure aquestes imatges: «La meva germana sí. De fet, encara no les ha vist». 

No obstant, va assenyalar que la primera vegada que les va posar, tant ella com la seva mare van quedar «al·lucinades». «Penso que tant jo com la meva mare som un miracle. Llavors ho celebrem tots els dies», va assegurar Vila, la vida de la qual va passar a ser «una lluita diària» després de l’atemptat: «Era una nena de 12 anys i hi havia dies que em posava a plorar». «Mai he volgut llançar la tovallola de no voler viure», va assegurar a Cuatro.