ENTREVISTA YOTELE
Jandro ('El Hormiguero 3.0'): «Som un oasi en una televisió en què hi ha molta morbositat»
Parlem amb el col·laborador del programa d'Antena 3 sobre la seva trajectòria a la ràdio, a la televisió i com a mag
jandro
Alejandro López García, més conegut com a Jandro, s’ha convertit en un dels rostres més emblemàtics d’‘El Hormiguero 3.0’ des dels seus inicis. El col·laborador sorprèn els convidats de Pablo Motos cada setmana amb els seus trucs de màgia, cosa que l’ha portat a convertir-se en un rostre televisiu conegut per a l’audiència, però també en un important mag a escala nacional.
En l’actualitat, combina el món de la televisió amb la gira del seu propi espectacle i, recentment, s’ha convertit en la imatge de Kinder Cards, les noves galetes de Kinder. YOTELE ha pogut parlar amb el televisiu sobre la seva carrera professional des dels seus inicis a ‘No somos nadie’, fins al seu èxit actual com a mag, passant per la seva reconeguda participació al programa estrella d’Antena 3.
És guionista, és una persona que treballava darrere de les càmeres. Va fer el salt a la ràdio i després a la televisió. ¿Com va viure aquest procés? ¿El seu objectiu era la televisió?
Jo no tenia un objectiu a la vida. He anat fent el que m’agradava i això m’ha anat portant d’una cosa a l’altra. M’agradava la màgia i no m’imaginava que actuaria en un teatre, que faria màgia a la tele o que n’hi faria a Will Smith. El meu objectiu no era fer-me famós o sortir a la tele. El meu objectiu era disfrutar de la màgia, que era la meva passió. Comences fent màgia a amics, en un bar, en un teatre... Hi ha molta gent que em pregunta: ¿Què cal fer per fer-se famós? Jo l’hi dic: Vas malament. Això és buit. Si et fas famós fent el que t’agrada, és formidable perquè és la conseqüència de la meva feina.
¿Com va començar? ¿Recorda el perquè de la primera vegada?
Vaig començar amb els fascicles de Juan Tamariz fa 27 anys. Vaig començar col·leccionant-los i van ser 72 setmanes, com que no hi havia Internet només podia aprendre així. Creia que era l’únic mag de la teva ciutat. Van ser 72 setmanes però no m’arribava la paga i havia de rentar el cotxe a la meva mare per pagar els llibres. Mentre els col·leccionava anava descobrint el món. Va ser una època meravellosa.
Quan va conèixer Juan Tamariz, ¿què va sentir?
El vaig conèixer a Barcelona el 1993 i vaig ser tan agosarat que li vaig preguntar si li podia ensenyar un truc. Va ser tan generós que va aguantar i em va dir que estava bé. Anys més tard vaig actuar amb ell a Valladolid i el vaig portar al meu cotxe fins a Madrid i no m’ho podia creure. Ara som amics i és l’hòstia.
No era l’objectiu, però la conseqüència d’anar aprenent va ser que va començar com a guionista amb Buenafuente i va arribar ‘No somos nadie’
Tot ha sigut conseqüència de fer les coses que t’apassionen perquè hi dediques més hores que les que tens. Si tu fas una cosa que no t’agrada compleixes l’horari que et diuen, en canvi, si t’agrada, només vols aprendre i aprendre.
¿Com entra a ‘No somos nadie’?
Va ser a través de Luis Piedrahita perquè érem molt amics, ens coneixíem de la màgia. Ell coneixia el Pablo i buscava algú. Es va posar en contacte amb mi, vam congeniar i fins avui.
Pablo Motos va dir que si hagués de faltar per alguna raó l’únic que podria fer ‘El Hormiguero’ és vostè.
Sí, això va dir. Jo he estat 13 anys de coordinador de guió del programa. Aquest any no ho soc perquè no tinc temps físic perquè com que estic de gira de teatre, viatges als Estats Units, amb ‘El Hormiguero’ ...
‘El Hormiguero’ sembla que serà etern, porta 14 anys i això a la televisió és molt difícil. ¿Què significa per a vostè el programa actualment?
Per mi és la meva família i el veig normal. Quan acabi, que tant de bo no sigui mai, crec que ens adonarem dels que hem fet, però ara com que estàs allà posat veus normal que vingui un dia Will Smith i un altre Tom Cruise. És meravellós; és un somni. Si m’ho diuen fa quinze anys hauria pensat que és impossible que passés això.
¿És difícil sorprendre després de tant temps?
Es redueix al que he dit. Si fas el que t’agrada sempre trobes prou motivació. Cada setmana faré una màgia exclusiva al convidat i hi ha moments en què dius que no sé què fer però sempre trobes una cosa a què agafar-te. El convidat se sorprèn i això et dona energia per a la següent.
I els convidats van tan predisposats a gairebé tot.
Els convidats venen a passar-s’ho bé; saben que no som hostils. Som un programa que volem treure el millor del convidat i som com un oasi, hi ha molta morbositat a la televisió i només volem divertir-nos i disfrutar.
¿Què l’ha sorprès més del que ha passat aquests anys?
Em va impactar molt Will Smith, com a tots. És un tio que et fa les coses fàcils i quan actues per a ell no intenta ser el més graciós. D’altres podrien pensar que surt algú per treure’m protagonistes. Ell és generós, entén la comèdia i sap que si surt un còmic és per donar-li joc, com Tom Crusie, també és un cavaller. Entenen el ‘show business’ i que si se li fa una bona promo els anirà bé la pel·lícula. Als Estats Units el tenen molt interioritzat.
¿Per què creu que aquí costa encara?
Allà ho veuen tot com un negoci. Hi ha actors que creuen que fan la pel·li i s’ha acabat. Allà creuen que quan acaba la pel·li comença la segona, que és la promoció i que li va bé a ell, al seu futur... Crec que és una cosa que hem d’aprendre no només en el cine sinó en totes les coses. No només és l’horari d’oficina. Si et dediques al que fem nosaltres no hi ha horari, hi estàs tot el dia.
A més sorprèn molt quan hi van polítics o personatges no habituals com Isabel Pantoja.
Exacte. Era l’entrevista que volien tenir totes les cadenes i la vam tenir gratis. Hi ha gent que creu que els paguem. Si haguéssim de pagar-li seria impossible. Venen, i a l’acabar diu que quan tingui una altra pel·li torna, i això és meravellós.
Hi ha un altre projecte que ha ideat, que és ‘Hipnotízame’. ¿Com va ser crear i produir el format?
Ens ho vam passar molt bé. Vam fer vuit gales en ‘prime time’ amb càmeres ocultes, amb El Monaguillo, Mario Vaquerizo... La idea era agafar la hipnosi casposa i antiga, i en comptes d’humiliar algú, crear una situació graciosa i jugar. Estic enamorat d’aquest programa.
Però a ‘Hipnotízame’, ¿quina part hi ha de real? Perquè és el que la gent es pregunta des de fora.
Jo sempre dic que a ningú se li va dir: ‘heu de fer això’. I sempre dic: Aneu a veure Jeff Toussand al teatre i pugeu a l’escenari a provar-ho. Has de viure-ho en directe perquè és meravellós. Hi has d’anar predisposat i relaxar-te.
¿S’ha sotmès a una hipnosi?
No, perquè com que vinc del món de la màgia i tinc una ment molt analítica seria molt difícil. No en seria capaç perquè no em relaxo. A Santi Rodríguez o El Monaguillo estan enamorats perquè queden fregits.
Hi ha un altre format dins d’‘El Hormiguero’ que són les càmeres de nens, ¿com ho va viure?
Vam fer moltes càmeres, més de 70, que s’han vist a moltíssims països. A França s’han fet molt virals. A mi m’ha parat gent francesa per algunes bromes que s’han viralitzat. Era meravellós. Era com crear una aventura en què el protagonista no sap que està en una aventura. Se sorprenen i sempre hi havia conflictes o discussions i els nens tenien solucions creatives per a tot. Tenen la il·lusió que anem perdent els grans.
A la televisió hi ha hagut programes de màgia com ‘Por arte de magia’, amb Anna Simón, a Antena 3 i ‘Pura magia’ a TVE, ¿quina és la seva opinió d’aquests programes?
Els vaig veure, però no és el format que a mi m’agrada.
¿Per fer-los ‘realities’?
Eren més ‘pseudorealities’. Jo crec que els ‘realities’ o els fas reals o no els facis. Prefereixo més especials de mags concrets.
Com ens explica, està molt lligat al món de la màgia i a més d’‘El Hormiguero’ té una gira. ¿Com és el seu espectacle?
Estem de gira amb ‘Descarrillados’, que no té a veure amb el meu pentinat. Són números que són insòlits fora de la lògica. Som per tot Espanya i el juny anem al LP Gran Via. Farem quatre dates i em fa molta il·lusió.
¿Què fa més il·lusió, un teatre gran o un de més reduït?
Hi ha qui diu que un de més reduït és més íntim. Jo no actuo en grans estadis. Al LP Gran Via són 900 persones i continua sent molt íntim. Està molt bé però la gent ho veu molt bé, de prop i es crea un ambient molt maco. El directe té una màgia especial. La gent el viu molt de prop, trec molta gent, i tot i que sembli que no, és molt íntim. No té res a veure amb el que es veu a la tele.
¿Quins tres mags recomanaria?
Primer, Junke, cal veure’l en directe. Crec que la gent ha de saber que hi ha moltíssims mags no mediàtics que són boníssims. Miguel Muñoz, és campió del món de màgia i va aparèixer a ‘Dumbo’. Héctor Mancha, va ser campió del món. A Espanya hi ha un nivell de màgia brutal.
¿Creu que fan falta oportunitats?
Es necessita que la gent sàpiga que no és una cosa només per a nens. A la gira de ‘Descarrillados’ venen famílies, avis, adults... La màgia espanyola està en primer nivell internacionalment. Vaig ser a Las Vegas en un programa i quan un mag espanyol hi va el veuen com que serà algú bo.
Va fent trucs per la vida i ara amb Kinder ¿Què és el que heu fet amb Kinder amb aquesta nova galeta?
És una galeta màgica, són les Kinder Cards. Són molt finites i creen alegria com la màgia. És una fusió molt bonica, les galetes i la màgia.
Notícies relacionades¿Ha sigut consumidor de tota la vida de xocolata Kinder?
Sí. Vaig començar amb els ous Kinder de la sorpresa, i la sorpresa sempre està molt associada amb la màgia. Això feia una il·lusió bàrbara, tot i que de vegades era complicada de muntar.
