Anar al contingut

EMOTIVA ENTREVISTA

La important lliçó de vida que Albert Espinosa va impartir en la seva última entrevista en 'El hormiguero'

L'escriptor i guionista de sèries com 'Polseres vermelles' va acudir al programa de Pablo Motos per parlar d''El millor d'anar és tornar»

La important lliçó de vida que Albert Espinosa va impartir en la seva última entrevista en 'El hormiguero'

Albert Espinosa va emocionar durant l’última visita que va fer a ‘El hormiguero’. El creador i guionista de la sèrie ‘Polseres vermelles’ va anar al plató del programa presentat per Pablo Motos per parlar d’‘El millor d’anar és tornar’, el seu últim llibre, i va revelar una decisió personal que ha pres sobre la seva relació amb la premsa: “Avui és la meva última entrevista”.

“El meu metge em va dir que els meus 50, per les 200 tandes de químio, serien els 90 d’una altra persona. En aquests últims quatre anys vull fer tres llibres, una pel·lícula, una sèrie. Ho tinc tot firmat. Però sí que em retiro d’una cosa, que és de fer entrevistes. És una cosa que he disfrutat tota la meva vida i ‘El hormiguero’ ha sigut casa meva. Crec que és el millor públic que podria tenir per a una última entrevista i soc molt feliç perquè crec que he sigut un tio molt afortunat a la vida. Jo sempre tindré un peu al cementiri, però sempre em despertaré amb el peu dret”, va assegurar Espinosa.

Per trencar el gel, Albert Espinosa va començar aquesta entrevista fent una descripció molt personal de si mateix: “Soc un noi que des dels 14 fins als 24 anys va tenir tres càncers, però no vaig perdre una cama, vaig guanyar un monyó; no vaig perdre un pulmó, vaig aprendre que amb la meitat del que tens es pot viure i com que el fetge me’l van treure en forma d’estrella, doncs sempre dic que porto un xèrif a dins”.

Així que transcorria l’entrevista, en la qual també hi havia Alberto Chicote, Espinosa també va recordar un episodi molt especial que va viure en una altra visita al programa d’Antena 3: “Quan vaig venir fa tres anys, vaig parlar molt d’estimar el teu caos, d’estimar la teva diferència i d’estimar el que t’ha tocat a la vida. Ens va escoltar una noia que s’havia intentat suïcidar quatre vegades i, després d’escoltar-nos, va estimar el seu caos i la seva diferència i ara és una de les metges més prestigioses de Boston. L’hi deien ‘croqueta’ perquè creien que era grassa i va decidir que l’hi deien així perquè estava molt bona. Em sembla que és la carta més preciosa que he rebut en la meva vida”.

Posant en valor la sort que ha tingut per haver pogut escriure llibres que s’han traduït a 52 idiomes, l’escriptor va assegurar que el més bonic que ha viscut ha sigut descobrir coses precioses que li ha regalat la gent: “Quan vaig entrar a l’hospital, la meva mare em va dir que no parlés amb desconeguts i vaig confiar en els desconeguts. Hi va haver una desconeguda, una dona meravellosa, em va regalar una frase que deia ‘Mai llancis la tovallola i per a això mai has de tenir tovalloles’. A partir d’aquest dia no en vaig tenir. Tot en la vida és possible. Si creus en els somnis, ells es crearan. El creure i el crear només està a una lletra de distància. Convido molt la gent que cregui en els seus somnis”.

A més, Espinosa va aconsellar les persones que estan tristes que no es preguntin per què ho estan: “Molta gent que ens veu està trista i no troba un sentit a la seva vida. Cada setmana vaig a veure nens a qui els amputen cames i braços i tenen una felicitat innata i una energia bellíssima. Des de petit vaig aprendre que quan creus que saps totes les respostes, l’univers et canvia les preguntes. Viure és aprendre a perdre el que vas guanyar. No ens ensenyen des de petits. Tot el que tenim ho anirem perdent”.